Llegint el llibre de Xavier Pla, Un cor furtiu. Vida de Josep Pla*, trobo fins a tres descripcions d'una estampa que era freqüent quan era un nen. Avui, no existeix aquella estampa. El text es diu "El noi e la grua" (1919):
"A sobre una muntanyeta que sembla un pit d'adolescent, hem vist un noi que feia volar una grua [un estel]. El fil feia una curva madura u ampla. La grua era immòbil. I la grua semblava l'ànima del nen, projectada sobre el cel, que vigilava el nen i el privava de caure. El nen, de tant en tant, reia, i es veia passar l'escarbat d'or de la rialla a sobre la curva madura del fil. Si nosaltres fóssim inscrits a algun poble que s'assamblés quelcom als grecs, hauríem allegoritzat l'àngel de la guarda en la grua que fa volar el nen. Ara l'àngel de la guarda és el personatge N.N. [Nomen Nescio] de les comèdies del centre catòlic, que sembla un estudiant de capellà fofo que s'hagués posat una perruca de guardarropia rossa i llefiscosa." (pàg.187)
Al any 1966 en El quadern gris***, apareix reelaborada definitivament:
" Mentre vaig, ara un pas ara un altre, cap el mas de Llofriu, veig, de la carretera estant, un vailet que fa volar una grua -un estel, per dir-ho com a Barcelona. El nen s'aguanta, dret, sobre les Torretes. Les Torretes són unes muntanyoles que cobreixen, a nord, la vila de Palafrugell. La corba que fan aquests pujols és dolça i llarga -sembla un pressentiment d'un cos d'adolescent ajagut. El fil de l'estel dibuixa en el cel una concavitat pura, ampla, madura, suspesa en la claror de l'aire. L'estel alterna un capcineig nerviós amb una immobilitat rígida, tibant. La cua, de drapets vermells, fa un moviment de pèndol. El vent bla, petit, suau, afua, subtilitza, acaricia la concavitat que fa el fil, com una forma viva, flotant a l'aire." (pàg.188-9)
PD: Els estels que pots comprar els basars xinesos no compten!
* Xavier Pla. Un cor furtiu. Vida de Josep Pla. L'ancora. Columna Edicions/ Destino. Barcelona, 2024.
** Josep Pla. Quadern gris (1966). labutxaca. Edicions 62. Barcelona, 2007.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada