Salta al contingut principal

Ja no hi ha estels el cel!

 


Llegint el llibre de Xavier Pla, Un cor furtiu. Vida de Josep Pla*, trobo fins a tres descripcions d'una estampa que era freqüent quan era un nen. Avui, no existeix aquella estampa. El text es diu "El noi e la grua" (1919):

"A sobre una muntanyeta que sembla un pit d'adolescent, hem vist un noi que feia volar una grua [un estel]. El fil feia una curva madura u ampla. La grua era immòbil. I la grua semblava l'ànima del nen, projectada sobre el cel, que vigilava el nen i el privava de caure. El nen, de tant en tant, reia, i es veia passar l'escarbat d'or de la rialla a sobre la curva madura del fil. Si nosaltres fóssim inscrits a algun poble que s'assamblés quelcom als grecs, hauríem allegoritzat l'àngel de la guarda en la grua que fa volar el nen. Ara l'àngel de la guarda és el personatge N.N. [Nomen Nescio] de les comèdies del centre catòlic, que sembla un estudiant de capellà fofo que s'hagués posat una perruca de guardarropia rossa i llefiscosa." (pàg.187)


Al any 1966 en El quadern gris***, apareix reelaborada definitivament:

" Mentre vaig, ara un pas ara un altre, cap el mas de Llofriu, veig, de la carretera estant, un vailet que fa volar una grua -un estel, per dir-ho com a Barcelona. El nen s'aguanta, dret, sobre les Torretes. Les Torretes són unes muntanyoles que cobreixen, a nord, la vila de Palafrugell. La corba que fan aquests pujols és dolça i llarga -sembla un pressentiment d'un cos d'adolescent ajagut. El fil de l'estel dibuixa en el cel una concavitat pura, ampla, madura, suspesa en la claror de l'aire. L'estel alterna un capcineig nerviós amb una immobilitat rígida, tibant. La cua, de drapets vermells, fa un moviment de pèndol. El vent bla, petit, suau, afua, subtilitza, acaricia la concavitat que fa el fil, com  una forma viva, flotant a l'aire." (pàg.188-9)


PD: Els estels que pots comprar els basars xinesos no compten!


* Xavier Pla. Un cor furtiu. Vida de Josep Pla. L'ancora. Columna Edicions/ Destino. Barcelona, 2024.

** Josep Pla. Quadern gris (1966). labutxaca. Edicions 62. Barcelona, 2007. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...