Llegint el llibre de Xavier Pla, Un cor furtiu. Vida de Josep Pla *, trobo fins a tres descripcions d'una estampa que era freqüent quan era un nen. Avui, no existeix aquella estampa. El text es diu "El noi e la grua" (1919): "A sobre una muntanyeta que sembla un pit d'adolescent, hem vist un noi que feia volar una grua [un estel]. El fil feia una curva madura u ampla. La grua era immòbil. I la grua semblava l'ànima del nen, projectada sobre el cel, que vigilava el nen i el privava de caure. El nen, de tant en tant, reia, i es veia passar l'escarbat d'or de la rialla a sobre la curva madura del fil. Si nosaltres fóssim inscrits a algun poble que s'assamblés quelcom als grecs, hauríem allegoritzat l'àngel de la guarda en la grua que fa volar el nen. Ara l'àngel de la guarda és el personatge N.N. [Nomen Nescio] de les comèdies del centre catòlic, que sembla un estudiant de capellà fofo que s'hagués posat una perruca de guardarropia ross...