Amb afirmacions com aquestes dona idea de l’elitisme on estant ficats les estrelles de l’arquitectura. Construir edificis mastodòntics fet amida per les Administracions i Empreses que s’ho poden permetre. En canvi, construir habitatge social, sembla que els fa molta mandra. Però seria hora de començar a plantejar-se com a repte de país, construir habitatge digne i a preu assequible (protecció oficial). Una opció seria que la propietat fos dels Ajuntaments i arrendats per un mínim de 30 anys a partir del qual hi hagi l’opció de comprar-ho o mantindrà el lloguer, així no hi hauria especulació, malgrat que bona part de les classes mitjanes han aprofitat la rentabilitat per anar canviant d’habitatge. L’Estat i les CCAA no han fet res de bo amb l’habitatge, malgrat la continuada immigració que ha vingut per quedar-se. Sembla que construir habitatge sigui més difícil que arribar a Mart, però almenys a Catalunya la falta d’espai proper a l’àrea metropolitana, i amb uns serveis com Renfe difícilment la gent pot plantejar-se anar-se a viure més lluny. És evident, que l’habitatge a Barcelona, per exemple, no és poden fer nous barris, perquè no hi ha espai, la demanda és molt més gran que l’oferta i això fa disparar els preus de mercat. L’única recepta és posar a disposició del mercat una gran quantitat d’habitatge social què és el que ara mateix és més necessari. Hi ha diners per fer-ho, però no voluntat política. A més el procés és massa lent, la mà d'obra ve de fora del país, sembla que ningú d’ací volgui dedicar-se a la construcció. Amb salaris baixos i preus desorbitats, les solucions actuals, semblen pròpies de començament de segle.
Finalitzo aquesta diatriba, aquests arquitectes estrelles volen “anar a l’origen de les coses”, això no era el que volien els filòsofs? Sempre pot deixar una boutade per quedar-te amb el personal que no entén com és pot construir tant malament habitatges a preu de palaus, potser que baixin dels núvols i aterrint a peu d’obra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada