Política i societat

  Amb afirmacions com aquestes dona idea de l’elitisme on estant ficats les estrelles de l’arquitectura. Construir edificis mastodòntics fet amida per les Administracions i Empreses que s’ho poden permetre. En canvi, construir habitatge social, sembla que els fa molta mandra. Però seria hora de començar a plantejar-se com a repte de país, construir habitatge digne i a preu assequible (protecció oficial). Una opció seria que la propietat fos dels Ajuntaments i arrendats per un mínim de 30 anys a partir del qual hi hagi l’opció de comprar-ho o mantindrà el lloguer, així no hi hauria especulació, malgrat que bona part de les classes mitjanes han aprofitat la rentabilitat per anar canviant d’habitatge. L’Estat i les CCAA no han fet res de bo amb l’habitatge, malgrat la continuada immigració que ha vingut per quedar-se. Sembla que construir habitatge sigui més difícil que arribar a Mart, però almenys a Catalunya la falta d’espai proper a l’àrea metropolitana, i amb uns serveis com Renfe...

    Sembla que hi ha dos mons paral·lels, l'arquitectura d'aparador i l'altre. Com no m'interessa la primera parlen de la segona. Barris com el Raval, hi ha pisos vell, on bona part de la població és immigrant. Normalíssim, no poden anar al Passegi de Gràcia. I què fan els arquitectes? Milloren la vida de la gent amb les noves construccions? O com tothom, son peons de les constructores? Veig el carrer de l'Aurora (Raval) i sembla que visquis els anys 60, els edificis eren una mica més nous!. Construir edificis per l'habitatge, sembla que no dona massa joc, perquè l'estètica i la funcionalitat dona el què dona.   Passejar per el carrer de les Carretes, sembla què hagi sortir de Barcelona per anar un altre món.  No hi ha glamur, però si humanitat, vull dir, hi ha gent, de fet, hi ha homes vingut de Marroc, de Pakistan i ves a saber d'on més. Literalment, és una altre Barcelona, dins de Barcelona. Els recomano que vagin els edificis de San Cosme, per veure ...