Salta al contingut principal

Aparofòbia extrema i rebuig generalitzat

 







Les tres notícies tenen en comú, la pobresa i la falta de habitatge. En el primer cas, el desnonament massiu té com objectiu "arran d’una sentència que considera que l’edifici es troba en risc de caure" (Ara.cat). No tothom està d'acord amb aquest diagnòstic. A més, l'edifici no pot estar en risc, perquè hi ha tres famílies que no seran desnonades perquè "amb anterioritat han tingut processos judicials que els han donat la raó". El jutjat dona ordre de desnonament, però es desentén de tota la resta. Quina mena de justícia és aquesta? I que pensa fer l'Ajuntament de Barcelona? Aquest desnonament, pot obrir camí per fer fora a tothom, amb l'excusa de la seguretat.

Dormir al ras o morir de fred (Badalona i Barcelona), dona fe del problema del sensellar. Pobresa i marginalitat, combinada amb la retòrica buida de les institucions que tindria que resoldre els problemes de la gent. Ignorar els problemes no farà que es solucionin. Sense una política decidida per part de totes les Administracions per posar en marxa un pla d'habitatge estem condemnant a tota una generació a malviure en la precarietat dels lloguers i els desnonaments. I veient les notícies, cap partit polític no ha fet cap passa per solucionar aquest problema, el més important per les implicacions que suposa, per una vida digna. L'altre gran problema, son els salaris, cada vegada més minses en comparació en el cost de la vida. La escletxa entre rics i pobres s'ha esta fent cada dia més gran. Sort del coixí que suposa les classes passives, com a xarxa per les famílies. La resta son focs d'artifici. Cada dia que passa és més clar que capitalisme i llibertat no tenen res a veure. Quina llibertat tens si treballant no pots ni comprar-te un habitatge, emancipar-te, viure sense l'angoixa d'arribar a final de mes? No m'estranya que molts joves estiguin emprenyats, i vulguin opcions polítiques màgiques i mentideres. 

Una última consideració, veient les enquestes del CEO*, es pot comprovar que temes com la immigració o la Inseguretat ciutadana son missatges de l'extrema dreta. Crida molt l'atenció que l'atur i precarietat laboral, estiguin a la cua de les prioritats en la franja d'edat de 18-24 anys,  dels 50 al 64 . Pel que sembla, els sous i les condicions laboral son molt optimes. Què s'ho facin mirar, si us plau!

*https://ceo.gencat.cat/ca/barometre/detall/index.html?id=9928



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.