Les tres notícies tenen en comú, la pobresa i la falta de habitatge. En el primer cas, el desnonament massiu té com objectiu "arran d’una sentència que considera que l’edifici es troba en risc de caure" (Ara.cat). No tothom està d'acord amb aquest diagnòstic. A més, l'edifici no pot estar en risc, perquè hi ha tres famílies que no seran desnonades perquè "amb anterioritat han tingut processos judicials que els han donat la raó". El jutjat dona ordre de desnonament, però es desentén de tota la resta. Quina mena de justícia és aquesta? I que pensa fer l'Ajuntament de Barcelona? Aquest desnonament, pot obrir camí per fer fora a tothom, amb l'excusa de la seguretat.
Dormir al ras o morir de fred (Badalona i Barcelona), dona fe del problema del sensellar. Pobresa i marginalitat, combinada amb la retòrica buida de les institucions que tindria que resoldre els problemes de la gent. Ignorar els problemes no farà que es solucionin. Sense una política decidida per part de totes les Administracions per posar en marxa un pla d'habitatge estem condemnant a tota una generació a malviure en la precarietat dels lloguers i els desnonaments. I veient les notícies, cap partit polític no ha fet cap passa per solucionar aquest problema, el més important per les implicacions que suposa, per una vida digna. L'altre gran problema, son els salaris, cada vegada més minses en comparació en el cost de la vida. La escletxa entre rics i pobres s'ha esta fent cada dia més gran. Sort del coixí que suposa les classes passives, com a xarxa per les famílies. La resta son focs d'artifici. Cada dia que passa és més clar que capitalisme i llibertat no tenen res a veure. Quina llibertat tens si treballant no pots ni comprar-te un habitatge, emancipar-te, viure sense l'angoixa d'arribar a final de mes? No m'estranya que molts joves estiguin emprenyats, i vulguin opcions polítiques màgiques i mentideres.
Una última consideració, veient les enquestes del CEO*, es pot comprovar que temes com la immigració o la Inseguretat ciutadana son missatges de l'extrema dreta. Crida molt l'atenció que l'atur i precarietat laboral, estiguin a la cua de les prioritats en la franja d'edat de 18-24 anys, dels 50 al 64 . Pel que sembla, els sous i les condicions laboral son molt optimes. Què s'ho facin mirar, si us plau!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada