Desnonaments criminals

 

Què és pot dir davant d'una noticia com aquesta? Ara tots son lamentacions i sobretot desempallegar-se de qualsevol responsabilitat. Vivim en un món sense entranyes. On el ciutadà s'ha convertit en "empresari de la seva pròpia vida" (Byung-Chul Han). La prova del cotó d'això és la transferència de responsabilitat de les elèctriques cap al consumidor-empresari. Si vols pagar menys el rebut de la llum, buscar la vida!

I si no podem buscar-nos la vida? Llavors, el nostra sistema, aquell que tan els agrada els liberals del BOE, et deixa sense res. També hi haurà qui culpabilitzi a qui s'ha tret la vida. Va deixar de pagar tres mesos desprès del tancament per pandèmia. La nostre vida està en mans de mercaders sense ànima què res més volen diners. A Barcelona, tant què li agrada estimar-se a ella mateixa i què té una Alcaldessa -fruit d'un pacta amb Cs de Valls, ara fora de Catalunya i Espanya-, que va sortir de la PHA, deuria adonar-se que no es pot viure de eslògans ni bones paraules. Som una societat desnortada, qualsevol pot perdre el treball, i llavors, el descens al infern està garantit, per això és necessari, reivindicar mecanisme per que les institucions siguin capaços de estendre una xarxa de seguretat, a aquelles persones més vulnerables, es a dir, aquells que no tenen uns salaris dignes per poder viure sense el temor de que et treure'n de casa teva.