Política i societat

  "La mort del jove Bachir. Formava part del grup de nois sense papers que des de fa un temps dormen al carrer a la zona. Ell havia arribat no feia gaire des de Fuerteventura per trobar-se amb el seu germà gran, Hisham. Fa 10 dies, es va suïcidar al Pont de Vallbona. La seva mort, la segona d'un d'aquests joves en menys d'un any." (Ara.cat, 25/9/2024)  Diu el CIS que la immigració és el problema principal dels espanyols. Noticies com aquestes, permeten fer-se una idea de quina mena de problema te la nostra societat. Desemparament, soledat i pobresa extrema, mentre Barcelona gaudeix de la Copa Amèrica. Realment, vivim un món cada vegada més insuportable i més deshumanitzat. Segur que l'Alcalde Collboni està rumiant alguna solució a aquest problema que és troba no a les Canàries sinó a la Barcelona de l'extraradi (   Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona).

  L'activista David Fernàndez deia fa poc en un article al Ara-16/3/24- el següent:  "El risc d’exclusió social el tenim fregant el 30%. 7.148 desnonaments l’any passat a Catalunya, que continua encapçalant el funest rànquing sense solució de continuïtat." No sé perquè no diuen l'entitat financera que ha demanat el desnonament. Una víctima col·lateral d'un sistema sense ànima que tritura tot el que toca. Ara tot son lamentacions. Però el cas és que massa gent està a la deriva i les institucions que tindrien que velar per que situacions com aquestes no passin, semblaven dedicar-se a altres coses més importants. L'Àlex ha deixar a la seva dona el buit, això és un fet. Seria fàcil fer retòrica moralista, però no va d'això. Sense cap xarxa social, sense la família, sense mitjans econòmics, estàs venut. L'entitat financera deu sentir-se millor desprès de fer la seva feina. La justícia, - el secretari del jutjat i un funcionari, normalment- amb el cap vent a...

  Què és pot dir davant d'una noticia com aquesta? Ara tots son lamentacions i sobretot desempallegar-se de qualsevol responsabilitat. Vivim en un món sense entranyes. On el ciutadà s'ha convertit en " empresari de la seva pròpia vida " (Byung-Chul Han). La prova del cotó d'això és la transferència de responsabilitat de les elèctriques cap al consumidor-empresari. Si vols pagar menys el rebut de la llum, buscar la vida! I si no podem buscar-nos la vida? Llavors, el nostra sistema, aquell que tan els agrada els liberals del BOE, et deixa sense res. També hi haurà qui culpabilitzi a qui s'ha tret la vida. Va deixar de pagar tres mesos desprès del tancament per pandèmia. La nostre vida està en mans de mercaders sense ànima què res més volen diners. A Barcelona, tant què li agrada estimar-se a ella mateixa i què té una Alcaldessa -fruit d'un pacta amb Cs de Valls, ara fora de Catalunya i Espanya-, que va sortir de la PHA, deuria adonar-se que no es pot viure d...