Salta al contingut principal

El Papa fent temps a Madrid

 



Una de les avantatges de tenir diferents canals de TV és que no cal veure les 24h el Papa a Madrid. Molt catòlics deuen sentir-se incomodes amb les paraules del Papa Lleó XIV. Crec que la idea que el Papa vingués a Espanya era la inauguració de la Torre de Jesús coronada amb la Creu a la Sagrada Família, amb una alçada de 172,5 m, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudi. Però, com això molestava molt, s’ha fet un viatge on calia anar a Madrid, centre espiritual de l’extrema dreta. Sembla que allà els catòlics volen exhibir la seva fe I la seva superioritat moral enfront d’un missatge que grinyola de Lleó XIV. A partir de dimarts Lleó XIV arribarà a Barcelona. Una visita amb desplegament inaudit de policia per mantenir la seguretat del Papa i els polítics que vulguin estar amb ell. Encara no arribat a Barcelona, i tot plegat s’ha està fent molt llarg. Amb polèmiques de pa sucat amb oli, com si té que dir algunes paraules en català, un idioma que a la resta d’Espanya el molesta profundament. D’acord, també a Catalunya el TSJC li molesta moltíssim, al igual que tots els funcionaris que son destintat a “províncies”, on qualsevol fatxenda et pot cridar perquè no vol que li parlis en català (Girona, o  en qualsevol lloc a Catalunya).

Les paraules de Lleó XIV son més punyents que el del seu predecessor, el papa Francesc. I això fa que l’extrema dreta mediàtica i política és posi de perfil davant de les crítiques a les polítiques de Trump, far inestimable per la dreta extrema. El periple de Lleó XIV seguirà fins a les Canàries, lloc on bona part de la immigració arriba al Dorado.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...