Això dels Joc Olímpics s'ha està convertint en un guerra de banderes hi on l'onada patriòtica dels periodistes que narren les gestes és cada vegada més insofrible. De fet escoltant-los, sembla que l'or olímpic està a tocar a cada prova. Resulta curiós, què esports què la TV no retransmet mai -veure imatge-, a l'hora de la cita olímpica, fan uns desplegament per cantar la excel·lències d'aquests esports. De moment la delegació espanyola -el nom sona a burrocràcia d'allò més rància- ha obtingut un meritori 35ª posició al medaller amb 1 de plata i dos de bronze. Sort que Nadal-Alcaraz no han guanyat l'or al tennis, perquè sinó la testosterona patriòtica tindria nivells olímpics... uff!
1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada