És possible que Pedro Sánchez, President del Govern d'Espanya, sigui l'únic que li diu les veritats a Trump, dins de la UE? Pel que sembla és així. I això permet donar-se una idea de la mena de dirigents que tenim. Trump és un hoolingan de la política. El seu ego malaltís, l'aboca a la irracionalitat, els seus deliris de grandesa. Quan avui parlem de Hitler, tenim la perspectiva històrica del que va fer. Però el personatge va sorgir del no-res, una figura absolutament marginal, de l'extrema dreta radical, ha capitalitzar el descontentament de la societat, portant-lo a la presidència del govern. En aquells moments, tothom sabia que havia dit en el seu manifest particular. Ningú pensava que faria el que havia dit que faria. Desprès va venir la resta, amb la dictadura que va exercí a Alemanya (1933-1945). La Gran Depressió va ser l'escola per la demagògia, i el jueus com els responsables de totes els mal d'Alemanya. I desprès la II GM.
Trump, porta avantatge a Hitler, perquè ell és multimilionari, i ve de família milionària, dedicada a la construcció. Abans de la presidència ha utilitzar els mitjans de comunicació per fer-se una imatge, pròpies d'aquests nous temps, on el que cal és dir-la més grossa que ningú. Sense cap mirament per les desheretats i les franges més vulnerables de la societat nord-americana. De moment, volia que li donessin el Nobel de la Pau, cal molta barra per auto proposar-se, per ell, no té cap sentit del ridícul. A més ho ha dit sense manies, com no m'heu donat el Nobel de la Pau, llavors, puc dedicar-me a la guerra. Tot el que no està d'acord amb ell, és un problema, com ara Pedro Sánchez. I com si fossin nens petits, amenaça amb sancions econòmiques, per què? Per dir la veritat? Veneçuela, Iran, més per la insistència de Netanyahu i els grups ultra religiosos del seu govern que volen imposar el Gran Israel, que no pas perquè estigues convençut, però tampoc volia quedar-se al marge, el petroli de Iran és un botí de guerra extraordinari, llàstima que tindrà que anar amb la infanteria fins al peu des pous petrolífer. Aquest si és un inconvenient. I desprès que? Groenlàndia, Cuba, ja posats, aranzels del 1000% a Espanya, per ser un rogue state? La pregunta és fins quant? Hi ha límit dins d'un estat democràtic?
Ian Kershaw. Hitler 1936-1945. Trad. José Manuel Álvarez Flores. Atalaya, 55. Ediciones Península. Barcelona, 2000.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada