Passa al contingut principal

Trump crida que vol el cap de Sánchez

 


L'Emperador del món està enfadat amb Pedro Sánchez. Ara resulta que Espanya "posar en risc vides estatunidenques", "Espanya és una perdedora", "Tallarem tot el comerç amb Espanya", aquests son alguns tuits de l'eminent estadista i cleptòman Trump. Tot això ve provocat per la negativa de Pedro Sánchez a combregar amb rodes de molí del President-Emperador. Trump no suporta que li portin la contraria. El seu maltractat ego, no pot assumir un NO a qualsevol bogeria que li passi pel cap. Necessita una claca que aplaudeixi faci el que faci. 

De tot plegat, Pedro Sánchez surt reforçat en el seu perfil europeu. Tenint en compte el nivell dels altres països, sembla que Sánchez sigui un gegant de la diplomàcia internacional. Això és oxigen per la seva presidència. Vol marcar perfil propi, davant d'un Feijóo sense substància. Hi ha qui pensa que amb aquesta posa en acció, podria tenir la temptació d'avançament electoral. Crec que seria suïcida. Però jo no tinc l'instint de supervivència de Sánchez. Si troba una oportunitat per guanyar les eleccions, ho farà sense dubtar.  Sánchez està aglutinant a l'esquerra. 

Hi ha un altre derivada -m'ha agrada aquesta paraula-, l'econòmica. Ara mateix és impossible saber que pensa fer Trump. Tenint en compte que Espanya és estat membre de l'UE. Dir que "tallaren tot el comerç amb Espanya", com diu Trump, és desconèixer l'UE, però avui tot és possible. De fet, Espanya importa més d'EEUU que no exporta*. El factor Trump -desestabilitzador e imprevisible- fa impossible de determinar el futur d'aquestes relacions. 

Puc suggerir accions per enfadar a Trump: No hi ha ordre predeterminat. Enviar a Cuba vaixells amb petroli i tots els subministraments necessaris per reactivar l'economia cubana. Enviar fragates en aigües internacionals a prop de Gaza. Exigir el compliment de totes les resolucions de l'ONU sobre Palestina. Exigir respectes per els Tractats Internacionals.  Exigir el compliment dels Tractes que prohibeixen les Guerres Preventives. Animar a les Institucions nord-americanes a impulsar l'impeachment a Trump, per exemple, per el cas Epstein. El nostre bondadós Ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, té molta feina a fer. 

*Nuestras exportaciones de bienes supusieron un 1% del PIB, esto es 16.168 millones de euros (m €), mientras que nuestras importaciones de bienes estadounidenses ascendieron al 1,7% del PIB español (26.779 m €).

(https://www.bde.es/wbe/es/noticias-eventos/blog/el-comercio-de-espana-con-estados-unidos-y-el-impacto-de-los-aranceles.html)

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació