Passa al contingut principal

Hi ha coses que no canvien mai!



Llegint a Montserrat Roig*, en trobo amb això:

"Surt un senyor molt enrabiat i em diu que la culpa de la pobresa d'Extremadura la té Catalunya. Vés a saber quina caixa dels trons pretén despatar... No és el que deien els falangistes, cap als anys trenta, als pagesos més pobres de Castella i Extremadura? (...)

"Trobem a faltar la peresa d'un malvat i el silenci d'un beneit", va escriure el savi Chamfort. En el meu somni de regressió a la infantesa, els beneits parlen i no els fa vergonya. Potser és aquí la mere dels ous: fa temps, ens feia vergonya dir, o fer, beneiteries en públic. Existia una certa pudicícia. Ningú no volia passar per beneit. En canvi, ara sembla que aquesta classe de vergonya ja no s'estila. (11-V-1991)" (pàg.328-9)

Dir mentides és un recurs permanent de tothom, també dels polítics. El problema dels polítics és que tenen un plus de responsabilitats que el comú de la gent no té. Avui parlem de intel·ligència artificial per generar fake news, no cal, a hores d'ara hi ha qui    amb tota la barra del món pot utilitzar Catalunya per menystenir a tota la ciutadania a casa nostre -per exemple, Feijóo-, i desprès no entenen perquè hi ha tanta gent que vol marxar-hi d'un país que pel que sembla no vol més dels catalans els seus impostos!

* Montserrat Roig. Un pensament de sal, un pessic de pebre. Pròlegs de Josep M.Castellet i Najat El Hachmi. Biografies i Memòries 95. Edicions 62. Barcelona, 2018 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació