Tenim un problema amb els ex Presidents de Govern d'Espanya. Tenen molt de temps i poca feia, així que necessiten aparèixer per semblar que encara fan alguna cosa. González, aquell president del PSOE que va obtenir una majoria absoluta i una legitimitat com mai s'ha tornat a veure, l'únic que va fer és no molestar els alumnes avantatjats del franquisme. Els va donar oxigen, van poder recol·locar-se convenientment dins els aparell econòmics, judicials i finalment, polítics. Ara li dona l'etiqueta a una fan de Mussolini, Giorgia Meloni, també li haurà donat al Milei, i a qui faci falta. L'edat no dona més saviesa, però dona un cop de mà a la memòria i sembla que González ja no te memòria.
1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada