Política i societat

  Primícia mundial, Felipe González votarà PP&Vox en les properes eleccions.  Un ex president que va tenir a les seves mans canviar Espanya de dalt a baix i va preferir no molestar a les elits que havia gaudit del franquisme. El mateix Felipe González, alies Sr. X, del Gal, ara s'ha tornat el defensor e intèrpret fidedigne de la CE, mentre que els Magistrat del TC, una institució que el propi González va polititzar,  no saben fer la seva feina, i ara es queixa amargament de la situació actual per la possible constitucionalitat de la Llei d'Amnistia. La dreta extrema acapara cadàvers polítics per generar massa crítica, però no s'han surten. Hi havia un mal polític que li deia sempre que podia: " Váyase, señor González ", però ell, els seus 83 anys, no vol marxar, li agraden els focus mediàtics i des de els serveis auxiliars de la dreta extrema li donen tots els altaveus per desgastar el govern de Pedro Sánchez (PSOE).  

Tenim un problema amb els ex Presidents de Govern d'Espanya. Tenen molt de temps i poca feia, així que necessiten aparèixer per semblar que encara fan alguna cosa. González, aquell president del PSOE que va obtenir una majoria absoluta i una legitimitat com mai s'ha tornat a veure, l'únic que va fer és no molestar els alumnes avantatjats del franquisme. Els va donar oxigen, van poder recol·locar-se convenientment  dins els aparell econòmics, judicials i finalment, polítics. Ara li dona l'etiqueta a una fan de Mussolini, Giorgia Meloni, també li haurà donat al Milei, i a qui faci falta. L'edat no dona més saviesa, però dona un cop de mà a la memòria i sembla que González ja no te memòria.     

  Felipe González Vivim temps on la immediatesa és fonamental. Per això, aquest senyor, que és diu Felipe González, des de la seva fundació, per " Ad maiorem Dei gloriam", cal substituir Dei []Déu] per Felipe, és va sentir en l' obligació de dir la seva en aquest moments on des de la dreta extrema hi ha una campanya sense precedents per des legitimar el proper govern sortit de les urnes. Mentre a la seu del PSOE a Ferraz, l'ultra dreta és manifesta cada cop en més virulència, ell vol parlar de la feblesa d'Espanya. I tot per els tripijocs del nou PSOE encapçalat per Pedro Sánchez i el independentistes que volen destruir Espanya. Per això, Felipe González es veu en la necessitat de salvar-la dels seus enemics. La frase: “Usted lo que pretende no es que yo reconozca que es una nación. Pretende que rompa la cohesión y la unidad del estado-nación España”. Ací, la càmera  estava un primeríssim pla, per doner èmfasi  a les seves paraules. De fet el que deia Felipe Gon...

  Els dinosaures del PSOE, bramen contra Puigdemont. Segons Felipe González: "  Jo no em resigno, em rebel·lo contra això. No ho suportaré ". Sort que ho diu qui va autoritzar el GAL. Guerra diu alegrement:   "Un senyor que dona un cop d'estat, que declara independent una zona del país, que crea segons ell una república a Catalunya, que després covardament, com un gàngster de poca categoria, es fica en un maleter per fugar-se, per evitar que la justícia li exigeixi responsabilitats, que se'n va a Waterloo a un palau espectacular que segurament hem pagat entre tots [...]. I que una vicepresidenta del govern vagi a negociar amb aquest tipus em sembla una infàmia contra la democràcia”.  Guerra i González van ser responsables que la democracia a Espanya fos sempre anèmica. Van poder canviar les estructures d'Estat però no ho van fer. Ara son simplement, els testaferros de Franco i animadors dels mitjans de la extrema dreta que durant tant de temps van fer una cro...

"Josep Piqué, justificó la urgencia por lo excepcional del caso. El portavoz recordó que el Gobierno se había comprometido a actuar en este caso con "altura de miras"" ( El País, 24 dic 1998 ). El Govern del PP, va indultar a Barrionuevo i a Rafael Vera, ex Secretari  d'Estat per la Seguretat, per "altura de mires". Van ser condemnats a 10 anys de presó, recordin les condemnes dels Jordis i la resta de condemnats per el Procés, i va estar a la presó tres mesos. Les declaracions de Barrionuevo, son si hi havia dubtes, una mostra de com les institucions del Estat tenen una única obsessió: la Unitat d'Espanya. Mentre, la bona de la Corina Larsen, explica amb detall, com la màxima representació del Estat se la tirava i anava per el món replegant tots els diners que podia per a la seva butxaca particular, i això amb el vist i plau dels Presidents del Govern de torn, González, Aznar, Zapatero, Rajoy i amb la complicitat i suport incondicional del CNI. Re...

  L'article de Joan Burdeus, "És país per a vells" (Ara.cat, 20/10/21) planteja per començar el lloc de la trobada:  "És paradoxal que al Círculo Ecuestr e estiguin tan contents pel final de les restriccions de la pandèmia quan la seva raó de ser és la distància social".  En el seu article comenta que la paraula que varen repetir els interlocutors de la xerrada fos "descontextualitzar". Així és podia reivindicar a tots aquells que ara estan passant per dificultats, sigui Joan Carles, Kohl o Andreotti. És veritat, tendim a eliminar allò positiu i ens queden en el negatiu. El problema és que els governants, tenen un plus de exemplaritat envers de la ciutadania que els ha votat. "Descontextualitzar" és una paraula estranya per aquests vells governants que no saben anar-se'n a casa a cuidar bonsais. Varen  tenir el seu temps i van fer moltes coses bones i també dolentes. Però sobretot, van acabant sent guardians de les essències pàtries. I d...