Salta al contingut principal

El patriota bueno: José Barrionuevo




"Josep Piqué, justificó la urgencia por lo excepcional del caso. El portavoz recordó que el Gobierno se había comprometido a actuar en este caso con "altura de miras"" (El País, 24 dic 1998).

El Govern del PP, va indultar a Barrionuevo i a Rafael Vera, ex Secretari  d'Estat per la Seguretat, per "altura de mires". Van ser condemnats a 10 anys de presó, recordin les condemnes dels Jordis i la resta de condemnats per el Procés, i va estar a la presó tres mesos. Les declaracions de Barrionuevo, son si hi havia dubtes, una mostra de com les institucions del Estat tenen una única obsessió: la Unitat d'Espanya. Mentre, la bona de la Corina Larsen, explica amb detall, com la màxima representació del Estat se la tirava i anava per el món replegant tots els diners que podia per a la seva butxaca particular, i això amb el vist i plau dels Presidents del Govern de torn, González, Aznar, Zapatero, Rajoy i amb la complicitat i suport incondicional del CNI. Reparin amb tot el enrenou per l'indult els condemnats per el Procés. 






 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.