Passa al contingut principal

Atents a la pantalla, parla Felipe González!

 




Vivim temps on la immediatesa és fonamental. Per això, aquest senyor, que és diu Felipe González, des de la seva fundació, per "Ad maiorem Dei gloriam", cal substituir Dei []Déu] per Felipe, és va sentir en l' obligació de dir la seva en aquest moments on des de la dreta extrema hi ha una campanya sense precedents per des legitimar el proper govern sortit de les urnes. Mentre a la seu del PSOE a Ferraz, l'ultra dreta és manifesta cada cop en més virulència, ell vol parlar de la feblesa d'Espanya. I tot per els tripijocs del nou PSOE encapçalat per Pedro Sánchez i el independentistes que volen destruir Espanya. Per això, Felipe González es veu en la necessitat de salvar-la dels seus enemics. La frase:“Usted lo que pretende no es que yo reconozca que es una nación. Pretende que rompa la cohesión y la unidad del estado-nación España”. Ací, la càmera  estava un primeríssim pla, per doner èmfasi  a les seves paraules. De fet el que deia Felipe González, és el que va expressar en el seu "testament polític" (sic) Franco, on diu:"Mantened al unidad de las tierras de España exaltando la rica multiplicidad de las regiones como fuente de fortaleza en la unidad de la Patria." (sic). El paral·lelisme sembla evident i és que Felipe González i companyia son veritablement els testaferros del dictador que encara dicta des del passat en el present i el futur.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...