Salta al contingut principal

Les veus del Oracle

 


L'article de Joan Burdeus, "És país per a vells" (Ara.cat, 20/10/21) planteja per començar el lloc de la trobada:  "És paradoxal que al Círculo Ecuestre estiguin tan contents pel final de les restriccions de la pandèmia quan la seva raó de ser és la distància social". 

En el seu article comenta que la paraula que varen repetir els interlocutors de la xerrada fos "descontextualitzar". Així és podia reivindicar a tots aquells que ara estan passant per dificultats, sigui Joan Carles, Kohl o Andreotti. És veritat, tendim a eliminar allò positiu i ens queden en el negatiu. El problema és que els governants, tenen un plus de exemplaritat envers de la ciutadania que els ha votat.

"Descontextualitzar" és una paraula estranya per aquests vells governants que no saben anar-se'n a casa a cuidar bonsais. Varen tenir el seu temps i van fer moltes coses bones i també dolentes. Però sobretot, van acabant sent guardians de les essències pàtries. I d'això encara viuen, i per aquest motiu poden passejar-se a donar lliçons de bons patriotes (nacionals).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.