Adéu a París!

 

Adéu a les Olimpíades de París. Hores de TV omplint tot el ventall d'esports. Molts d'ells minoritaris, però que a les Olimpíades es transformen amb trampolins patriòtics, gràcies els periodistes que informen més amb el cor que amb el cap. Espanya a acabat dins d'un 15º lloc al rànquing encapçalat per EEUU i Xina amb 40  medalles d'or, però que en el total EEUU amb 126 per 91 de Xina, demostren el potencial d'aquestes dues potencies mundials. A Espanya, amb 5 metalls or i en 18 en total, mostra que som un país petit, malgrat haver estar seu olímpica al 92. Geopolítica i guerra de banderes, això és l'esport, per això quan diuen que no s'ha de barrejar esport i política, qui ho diu ho fa des de la demagògia i la mala fe. Què trist veure a països sense estats -Palestina-  en guerra i unes delegacions orfes de tot, per cobrir els horrors que s'ha estan cometent, penso en el Sudan del Sud i el seu equip de basquet! 

Com Catalunya no és un estat, a TV3 s'ha fet èmfasi en els esportistes catalans. Perquè hi ha esports que bona part dels esportistes son de Catalunya, gràcies al cultiu d'esports que com el waterpolo o el hoquei herba, fan els clubs privats con el CN Sabadell, Sant Andreu,  Barceloneta, o el Egara, CD Terrassa amb hoquei.  Aquestes entitats son les que fan possible que esports que mai son apareixen a la TVE, siguin exaltats per l'honor patri a les Olimpíades.  

Potser algun dia caldria esbrinar que hi ha darrera del COI (Comitè Olímpic Internacional), una entitat privada que te el monopoli dels Jocs i que trasllada tota la despesa econòmica els països que la organitzant aquest esdeveniment global. 

PD: Reconèixer l'esforç dels atletes participants, en qualsevol disciplina, tant si arribes al or com aquells que no passen de la primera roda de les seves especialitats, perquè en aquest món global, l'esforç, els temps dedicat, els sacrificis gegantins que han de fer durant tant de temps, no poden reduir-se a pujar al podi, perquè només hi ha tres medalles per repartir.