Passa al contingut principal

Adéu a París!

 



Adéu a les Olimpíades de París. Hores de TV omplint tot el ventall d'esports. Molts d'ells minoritaris, però que a les Olimpíades es transformen amb trampolins patriòtics, gràcies els periodistes que informen més amb el cor que amb el cap. Espanya a acabat dins d'un 15º lloc al rànquing encapçalat per EEUU i Xina amb 40  medalles d'or, però que en el total EEUU amb 126 per 91 de Xina, demostren el potencial d'aquestes dues potencies mundials. A Espanya, amb 5 metalls or i en 18 en total, mostra que som un país petit, malgrat haver estar seu olímpica al 92. Geopolítica i guerra de banderes, això és l'esport, per això quan diuen que no s'ha de barrejar esport i política, qui ho diu ho fa des de la demagògia i la mala fe. Què trist veure a països sense estats -Palestina-  en guerra i unes delegacions orfes de tot, per cobrir els horrors que s'ha estan cometent, penso en el Sudan del Sud i el seu equip de basquet! 

Com Catalunya no és un estat, a TV3 s'ha fet èmfasi en els esportistes catalans. Perquè hi ha esports que bona part dels esportistes son de Catalunya, gràcies al cultiu d'esports que com el waterpolo o el hoquei herba, fan els clubs privats con el CN Sabadell, Sant Andreu,  Barceloneta, o el Egara, CD Terrassa amb hoquei.  Aquestes entitats son les que fan possible que esports que mai son apareixen a la TVE, siguin exaltats per l'honor patri a les Olimpíades.  

Potser algun dia caldria esbrinar que hi ha darrera del COI (Comitè Olímpic Internacional), una entitat privada que te el monopoli dels Jocs i que trasllada tota la despesa econòmica els països que la organitzant aquest esdeveniment global. 

PD: Reconèixer l'esforç dels atletes participants, en qualsevol disciplina, tant si arribes al or com aquells que no passen de la primera roda de les seves especialitats, perquè en aquest món global, l'esforç, els temps dedicat, els sacrificis gegantins que han de fer durant tant de temps, no poden reduir-se a pujar al podi, perquè només hi ha tres medalles per repartir.  
  

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació