Segons l'OCDE, Espanya és el paradís de la bona vida i on els jubilats viuen molt per sobre de les seves possibilitats, per això aquest organisme que sempre l'encerta en les seves previsions dona al govern la recepta clàssic que ja ens te acostumats. Veient les dades de l'OCDE, Espanya te un PIB/per capità de 28280€. Aquesta xifra és de les mes baixes del països del nostre en torn. Si hi ha països amb pitjors dades, per exemple, Polònia, Grècia, Portugal, Turquia, Hongria, etc. Trenta vuit països, componen aquest lobby estatal. El seu secretari general des de 2021 és Mathias Cormann, australià, mai ha treballat fora del àmbit de la política. Sembla que els països rics volen que Espanya sigui una mena de parc temàtic de la precarietat i el salaris baixos, oferir turisme de baixa qualitat a la resta de països. Però aquestes receptes ja van ser aplicades amb la crisi del 2008 i les seves conseqüències van ser catastròfiques, per què s'ha entesten a vulgueu-les aplicar-les? Amb els gestor polítics que tenim, sempre dòcils a rebre ordres no seria estrany que s'intenti anar cap a més precarietat social i laboral. L'únic que els frena son les eleccions, però l'oblit i la demagògia fan sempre el seu treball.
1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada