Política i societat

  "La mort del jove Bachir. Formava part del grup de nois sense papers que des de fa un temps dormen al carrer a la zona. Ell havia arribat no feia gaire des de Fuerteventura per trobar-se amb el seu germà gran, Hisham. Fa 10 dies, es va suïcidar al Pont de Vallbona. La seva mort, la segona d'un d'aquests joves en menys d'un any." (Ara.cat, 25/9/2024)  Diu el CIS que la immigració és el problema principal dels espanyols. Noticies com aquestes, permeten fer-se una idea de quina mena de problema te la nostra societat. Desemparament, soledat i pobresa extrema, mentre Barcelona gaudeix de la Copa Amèrica. Realment, vivim un món cada vegada més insuportable i més deshumanitzat. Segur que l'Alcalde Collboni està rumiant alguna solució a aquest problema que és troba no a les Canàries sinó a la Barcelona de l'extraradi (   Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona).

Segons l'OCDE, Espanya és el paradís de la bona vida i on els jubilats viuen molt per sobre de les seves possibilitats, per això aquest organisme que sempre l'encerta en les seves previsions dona al govern la recepta clàssic que ja ens te acostumats. Veient les dades de l'OCDE, Espanya te un PIB/per capità de 28280€. Aquesta xifra és de les mes baixes del països del nostre en torn. Si hi ha països amb  pitjors dades, per exemple, Polònia, Grècia, Portugal, Turquia, Hongria, etc. Trenta vuit països, componen aquest lobby estatal. El seu secretari general des de 2021 és Mathias Cormann, australià, mai ha treballat fora del àmbit de la política. Sembla que els països rics volen que Espanya sigui una mena de parc temàtic de la precarietat i el salaris baixos, oferir turisme de baixa qualitat a la resta de països. Però aquestes receptes ja van ser aplicades amb la crisi del 2008 i les seves conseqüències van ser catastròfiques, per què s'ha entesten a vulgueu-les apl...

"— Cal un canvi cultural a Espanya. A Europa hi ha una tendència clara a treballar cada cop més entre els 55 i els 70, 75 anys. Ho veiem en les tendències internacionals: a aquestes edats, per raons demogràfiques i de qualitat de vida, es pot treballar més. I Espanya és una anomalia europea: no només no seguim aquesta tendència sinó que fins i tot reduïm la proporció de més grans de 55 anys en actiu. Jo crec que clarament té a veure amb aspectes normatius com els convenis col·lectius, per exemple. Però crec que és un element fonamentalment cultural." ( Entrevista al Ara.cat , 25/9/21) Tenim unes taxes d'atur per sobre de la mitjana europea. I la taxa juvenil es incomprensible: Espanya duplica la taxa  mitjana europea, resulta per tant molt sorprenent que es demani augmentar l'edat per la jubilació. O les enquestes no serveixen per reflectir la realitat de l'atur, o tenim una societat que prefereix viure en precari abans de treballar. No sé que és més pertorbador. ...

  La noticia ens diu que el 80% de joves menors de 30 anys viuen amb els pares. La paraula jove té ara mateix un amplíssim espectre. Quina és la causa? La resposta està en la precarietat generalitzada del joves en el àmbit del treball. Sous baixos, cap perspectives de futur i preus abusius amb els lloguers. La pandèmia no fa més que ressaltar el que ja havia abans. Es decebedor que el futur del joves sigui tan incert, malgrat el optimisme que les Autoritats volen donar. Hi ha un atur estructural enorme, falta mà d’obra qualificada, això diuen, però molts tenen que marxar a fora d’Espanya. En la divisió del treball internacional, Espanya es el destí del turisme massiu. I això es tradueix amb feines mal pagades i treball estacionari. A més, molts del treballs son ocupats per gent de afora que no té manies d’agafar els que ací no volen fer-ho. Es demana ampliar l’edat de jubilació, però a la vegada aquest atur del joves és fa crònic, una autèntica paradoxa. Vi...