Salta al contingut principal

Sembla que la Conselleria d'Educació voldria posar la seva seu a Via Laietana!

 



El Departament d'Educació torna estar al centre d'una altre polèmica, i porta masses aquest any. Ara Mossos en una assemblea de docents, infiltrats, sense uniforme, i fent tasques de seguretat per tots el reunits. Devien començar a  preparar-se per la seva integració dins de la dinàmica del centre. Hi ha una cosa segura, devien avorrir-se mortalment, però això és un altre problema. Per què aquesta dinàmica d'Educació? Eren agents espontanis o havien rebut alguna ordre de la superioritat? En una reunió general, era fàcil infiltrar-se per saber si haurà vaga o no; si, hi ha líders destacats o no, i això vol dir que no van ser espontanis sinó fent de policia, en hores laborables. Sigui qui sigui qui ha ordenat la infiltració -Trapero, per exemple-, el cas és un escàndol sense precedents. Si us plau, Consellera d'Educació dimiteixi per raons de dignitat política, o potser el PSC vol jugar la carta i l'estil de la GC? Sembla que estem en un altre època. 



Cal tenir molta barra per dir el que diuen els Mossos. Els han enxampat, i encara treuen pit, per dir que garantien l'assemblea de docents, inaudit i vergonyós. 



PD: Per aquests dinàmica, qualsevol assemblea de treballadors que vulguin fer vaga, tindrà el seu equip de Mossos, per assabentar-se. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.