Del bulling al homicidi

 

Sembla que aquesta mena de noticies, els fets, s’escampin a tot arreu. Què s’ha de dir en aquestes circumstàncies doloroses per les família que han patit aquesta violència? Els fets han estat fora del recinte escolar. Què hi hagi implicats menors d’edat suposa la necessitat de intervenció de la Fiscalia de Menors (o figura assimilada a França). A les lleis espanyoles hi ha articles del CC per fer responsables al pares. No potser que desprès ningú volguí responsabilitzar-se. Fins a quin punt l’escola o institut estava al cas dels possibles conflictes entre adolescents? Una evidencia en aquest casos, els professors son els últims a assabentar-se, perquè l’alumnat manté una llei d’omertà suïcida, perquè res més beneficia els botxins. Quins pares volen brega amb els fills adolescents, què fan, què miren al mòbil,  amb quines xarxes socials estan connectats, això escapa els professors o mestres, normalment. Les collonades de tots s’impliquin, que parlin entre agressors i víctimes, no és més que fugir d’estudi. Ningú vol obrir expedients disciplinaris, perquè els pares poden anar a l’escola o institut o posar-te una querella. Disciplina? Ah, no!!! Però el cert, és que deixant que tothom faci la seva, sense cap límit, pot acabar com ha acabat. L’escola no pot ser un lloc on tot si val, on cadascú poguí fer o desfer al seu plaer. Potser això passa perquè a casa, massa sovint, han dimitit del que vol dir ser pares i externalitzant a l’escola, però aquesta, no ho pot fer tot ella sola. Ara no val que apareguin els responsables de Educació per fer declaracions buides al estil de les que ha fet Emmanuel Macron: “L'escola ha de ser un santuari per als nostres infants i per als mestres. Serem inflexibles amb tot el que passa a l'escola i els seus voltants”.