Com la política catalana està sota mínims, amb desallotjaments molt cridaners, a l'antiga Massana, on es veu que era el paradís alternatiu per qualsevol activitat "cultural". Ara l'espai del Ajuntament, i per extensió de la ciutadania, "és una "peça clau" per al projecte de transformació del Raval que té previst l'Ajuntament." (Ara.cat, 29/1/25). Volia parlar sobre la desigualtat i el capital humà. El llibre de Thomas Piketty: L'economia de les desigualtats*, parla de les controvèrsies entre una mirada neoliberal i un altra més propia del estat del benestar. Segons la visió neoliberal, cal que sigui el mercat qui determini les assignacions de recursos allà on sigui més eficient. James Coleman, afirmava que no calia "despesa pública per l'educació en entorns desafavorits", perquè segons ell, les desigualtats cal situar-les dins de les famílies i del medi social (classe social).
Avui, l'educació a casa nostre, és un autèntic galimaties de contradiccions. Des de la meva experiència en el sector, he vist canvis de tota mena, legislatius, de Consellers d'Educació, de introducció de terminologia extreta d'empresa, introducció de les TIC i una cataracta de lletra petita cada curs. L'assaig i error ha estat el modus operandi del Departament d'Educació. He vist com els instituts han anat fragmentar-se en petites unitats. Hi havia una obsessió per aprimar els instituts de moltes línies. La descentralització semblava en un primer moment una idea genial. Introduir l'ordinador sembla que tots els alumnes serien Ensteins, i mentre tot això passava, l'Informe Pisa deixa constància de les mancances del sistema. Nous batxillerats a la carta, sense cap mena de reflexió sobre quina mena adolescents estàvem formant. L'educació és el principal capital humà. Una dada sorprenent ha estat que el marc meritocràtic ha deixat de funcionar. L'ascensor social sembla que s'ha parat. I mentre, els nostres polítics van d'un extrem al altre sense cap mena de projecte de futur. Cada anys el Departament s'inventa una nova disciplina acadèmica perquè resulta que fa furor a la nostre societat, per exemple, impartir classes de "emprenedor", fet per funcionaris o aspirants a ser-ho !
Els nivells educatiu baixen, perquè el sistema rebaixa les exigències. Llegia la notícia que pots aprovar el batxillerat amb matèries suspeses! Al nostre centre també ho fèiem, amb cert requisits, però ho fèiem. La Universitat desprès és queixa del baix nivell dels estudiants. Un del efectes perversos del model de centre petit, és que al final, es converteixen en guetos. I aquest és una explicació per explicar la davallada del nivell, no és l'única explicació, és clar. Sobre aquesta qüestió fonamental Pikkety diu: "És possible que les oportunitats de l'èxit escolar depenguin de la qualitat" dels companys de classe més que no pas de la del seu ensenyament, sobretot en els nivells de primària i secundària: enviar a un professor a una barriada difícil té menys oportunitats de millorar sensiblement l'èxit escolar, mentre que enviar estudiants d'una barriada difícil a un institut del centre és molt possible que augmenti considerablement la seva probabilitat d'èxit. Aquesta intuïció va quedar confirmada per les riques dades intergeneracionals del PSID (Panel Study of Income Dynamics) americà, que mostren que, per a un nivell determinat d'educació i de renda dels pares, les oportunitats de mobilitat social dels fills podien variar de simple a doble segons els ingressos mitjans del barri on viuen els pares." (pàg.123-124)
L'efecte de dispersió que va engegar el Departament, al llarg del últims vint anys, dona la raó a aquells que van veure com una mala idea la dispersió del alumnat i la creació de guetos els barris. Les retallades van ajudar a fer impossible el model anterior, perquè implicava que els alumnes tenien que agafar el bus per anar els centres de referència on esbarrejaven tota classe d'alumnes de diferents classes socials. És evident que el model actual, seguirà malgrat el resultats, el Departament no vol problemes amb les famílies. El problema gros és que fer amb aquells alumnes que no son capaços de treuen l'ESO. Això demostra que l'educació necessita de les famílies i avui, sembla que masses famílies han externalitzat qui a d'educar els fills, i no son els mestres ni els professors. Concloent, tenim mala peça al taler.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada