Llegint l'entrevista amb la Consellera d'Educació i FP, t'ha n'adones que parla com si estiguéssim en l'època de la Carme Laura Gil (1999-2003), és a dir tot vell i caduc. Els mateixos problemes, ara augmentats i sense corregir. La percepció que he tingut per experiència vital ha estat retallar permanents els mitjans els Centres Educatius, tant a nivell material com sobretot, humà.
Com política que vol pujar a altres esglaons no se sent responsable de les etapes anterior, ho diu explícitament "Jo fa 11 mesos que soc a la conselleria". I quina solució dona per el professorat es aquesta: "esperança, confiança i determinació". De fet, si aquesta és la recepta magistral, ja podem descansar. Cap d'aquestes paraules -res mes son paraules buides-, requereix la intervenció de l'Administració!
Qualsevol potser Conseller/ra d'Educació. I això passa perquè no hi ha ni és vol cap plantejament que vagi més enllà de quatre anys. I l'educació requereix temps, molt de temps i tenim uns partits polítics incapaços de posar-se d'acord en les línies fonamentals del que volem per el futur. I pel que la Consellera explica, no està en la seva agenda cap mirada al futur.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada