Salta al contingut principal

Les eleccions no les convoquen ni els jutges ni l'oposició

 



Sánchez fa bé de posposar les eleccions com el PP i Vox demanen, la caverna mediàtica crida i la judicatura avala. No cal donar-li cap satisfacció. Perquè el PP és tant corrupte com pot ser el PSOE. Escolto a les tertúlies, gent amb seny, indignades, res més falta esquinçar-se les vestidures i sortir al desert a predicar. Farien bé que tant PSOE com PP poguessin arribar acords estratègic de país, ells què tant parlant d'això. Però el cert és que això és avui impossible, sobretot perquè Vox vol una creuada contra el sistema democràtic. Som un poble caïnita, volen no la derrota, sinó la rendició incondicional del adversari/enemic. Una de les característiques sociològiques de la dreta espanyola -la catalana, té una vertent nacional, que la fa una mica diferencial, a més d'un talant més liberal, avui inexistent a Espanya - és la fidelitat absoluta del seu electorat. Literalment, son fidels a la causa, tant és que siguin corruptes, o el que sigui, ells votaran el que toqui, mentre que la esquerra, prefereix quedar-se a casa a veure com guanyen les dretes extremes, així és el nostre tarannà. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.