Política i societat

  Madrid capital mundial de les togues. Allà sempre hi ha soroll mediàtic. Però tant el PP & Vox son dos partits ganduls. I ara ve vacances, així que de moment fins el setembre no hi ha res a fer, excepte el clan togat que sempre té ganes de sortir els telenotícies. Noms que podríem simultaniejar un jutjat com un camp de futbol. Especialment, el més gandul és Abascal, i dir a algú gandul era, avui sembla que ja no, el pitjor que et podien dir. No li puc dir fatxa, perquè per ell això es un títol d'orgull. Estan esperant -2027- poder guanyar les eleccions, perquè Vox poguí tenir el ministeri de tauromàquia i desmemoria històrica. Serà genial!  

  La gent d'ordre també ha sortit al carrer per manifestar-se. Ells no son com aquells de la perifèria. Així és podria resumir el que passa a Madrid. Atiats per el PP que en la seva frustració per no governar des de la Moncloa, les manifestacions pretenen des legitimar el nou govern que surti de les converses entre els partits nacionalistes. L'excusa és la amnistia. Ara les protestes van més enllà, Vox vol passar al PP en ardor patriòtic. Segur que la premsa de la caverna mediàtica deu de fer malabarisme per intentar no reproduïr el que és deia quan les protestes estaven a Barcelona. " La marquesa Esperanza Aguirre al capdavant dels CDR de Madrid que envoltaven la seu del PSOE ." (Pablo Iglesias, Ara.cat, 7/11/2023). Aquí CDR vol dir "Comitè de Defensa del Règim" demostra la frustració indisimulada que la dreta extrema expressa per la seva impossibilitat de governar. Els manifestants encara es fan creus que la policia, la seva amiga del ànima, els colpegi co...

  Aquesta és la instantània que volia la dreta extrema. Felip VI proposa a un candidat que no compte amb els vots suficients per ser president de Govern. Ara li toca a Feijóo fer el paper d'estadista que vol res més el millor per Espanya -no cal confondre amb el millor per els ciutadans-. Te els vots entusiastes de Vox. I si farà mans i mànigues per aconseguir quatre trànsfugues de les files del PSOE. Això que ho va proposar Vox, fa poc temps, arribava tard, perquè el PP ja ho havia fet i aconseguit a Madrid ( Tamayazo ) (2003). Pedro Sánchez no pot estar tranquil, amb els cants de sirena patriòtica que ulula per Madrid. I malgrat tot, li dona temps per fer un altra cop el miracle Sánchez. No ho tindrà fàcil.