La presó és una institució que hauria de complir una funció rehabilitadora, perquè així ho diu la CE (art.25.2). Però com passa en tots els ordres, la Llei, és transforma en paper mullat. "España se sitúa en las posiciones más altas en cuanto aciudadanos encarcelados por cada 100.000 habitantes, en ocasionesjusto por debajo de una media europea ya de por sí muy elevada comoconsecuencia de la entrada de países de europa oriental en la Unión(López Peregrín, 2002-2003; GePC, 2005; Díez Ripollés, 2006; Cid,2008)*".
" Como sepuede ver en el gráfico nº 1, la evolución estadounidense es muy pronunciada, con un ascenso de alrededor de 250 puntos entre 1992 y 2009,así como un leve descenso en los últimos dos años de la medición en el caso europeo, sin embargo, se observa cierto ascenso en los años noventa, con saltos de diez puntos cada tres años, y una estabilización notable de su evolución durante toda la primera década del siglo XXI.
La gràfica expressa que malgrat el que diuen veus interessades, Espanya és entre els països d'Europa Occidental, el que té les taxes més elevades de persones en presó (161), per sobre de la mitjana europea (136,8).
Un dels problemes principals és que una part important de reclusos/es, té a veure amb el tràfic de drogues. La presó i les seves condicions, reflecteixen la valoració de les nostres societats. La presó hauria de ser l'última raó, i no la primera mesura de càstig, tenint en compte que l'objectiu és la seva rehabilitació social, i això demana recursos humans, econòmics i sobretot, consciència social. Una de les pitjor polítiques és modificar el Codi Penal, segons els successos què es projecten mediàticament. Per exemple, aquest cap de setmana. Hi ha molta demagògia que cultiva l'idea d'inseguretat. Malgrat el que diu la macroeconomia, hi ha massa gent què rebusca en els contenidors, un índex que no apareix en l'estadística.
" La població reclusa a les presons catalanes a gener de l’any 2023 ha estat de 7.729 persones, de les quals només 461 eren dones1. Així doncs, a Catalunya les dones empresonades representen 5,96% de la població reclusa**".
"Algunes dades sobre el perfil de les dones empresonades a Catalunya (actualitzades a 2023)
La franja d’edat més comú entre les dones penades és entre els 31 i els 50 anys, que representen un 58% , sent un 17 % les dones entre 51 i 60 anys i un 18% les penades entre 18 i 30 anys.
El nivell educatiu registrat de les internes és per les nacionals d’un 78% baix, 17% mig i 4,6% alt; mentre que per les estrangeres es: 68% baix, 22% mig i 9% alt.
Les dades globals sobre els delictes més comesos per les dones a Catalunya serien: 51% de delictes contra el patrimoni i 26% de delictes contra la salut pública.
La classificació en grau de les dones se situa principalment a segon grau (un 46 % les nacionals i un 41% les estrangeres), seguit del tercer grau (en un 42 % les nacionals i un 43% les estrangeres).
Les preventives conformen el 21% de les dones a presó, però si mirem per origen, un 27,4% són nacionals i un 17,7% estrangeres.
El suport social es planteja com un aspecte que manca a les internes en un 19% en general, però si separem per origen, a les estrangeres els manca en un 25% i a les nacionals en un 15%. En un 18 % declaren tenir càrregues familiars. Els homes declaren tenir més responsabilitats familiars ( 21%).
Els permisos que gaudeixen les dones són del 44% les nacionals i 32% les estrangeres, essent el percentatge més baix en els homes ( 30%).
Les comunicacions- orals, familiars o íntimes-, al menys una vegada durant el 2022, representen per les nacionals d’un 76,4%i per les estrangeres d’un 62%.
El risc que presenten les dones és baix en un 68% del total, si distribuïm per origen, les estrangeres en un 79% presenten risc baix, mentre que les nacionals en un 63%.
El temps de condemna total imposada és en un 38% de menys de tres anys; en un 45% entre 3 i 8 anys i un 11% de 8 a 15 anys**. "
Dins del sistema penitenciari, cal dir que les necessitats de les dones son diferents els homes, i aquesta diferència s'ha tingut poc en compte a l'hora d'invertir en sistemes per acollir guarderies i espais específics de cura del fills.
La mort d'aquesta reclusa, no es diu ni el seu nom, dona idea de la seva invisibilitat, i demostra el fracàs d'un sistema, i també, la responsabilitat de la persona. No basta tancar a les persones, cal saber que podran fer desprès que surtin, i si no hi ha mitjans, com s'ho han de fer?
** https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/ocjvm/publicacio/publicacions/2023/situacio-dones-empresonades/Situacio_de_les_dones_empresonades_a_Catalunya.pdf
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada