Salta al contingut principal

Mor una reclusa sense nom!

 


La presó és una institució que hauria de complir una funció rehabilitadora, perquè així ho diu la CE (art.25.2). Però com passa en tots els ordres, la Llei, és transforma en paper mullat. "España se sitúa en las posiciones más altas en cuanto aciudadanos encarcelados por cada 100.000 habitantes, en ocasionesjusto por debajo de una media europea ya de por sí muy elevada comoconsecuencia de la entrada de países de europa oriental en la Unión(López Peregrín, 2002-2003; GePC, 2005; Díez Ripollés, 2006; Cid,2008)*".

" Como sepuede ver en el gráfico nº 1, la evolución estadounidense es muy pronunciada, con un ascenso de alrededor de 250 puntos entre 1992 y 2009,así como un leve descenso  en los últimos dos años de la medición en el caso europeo, sin embargo, se observa cierto ascenso en los años noventa, con saltos de diez puntos cada tres años, y una estabilización notable de su evolución durante toda la primera década del siglo XXI.



La gràfica expressa que malgrat el que diuen veus interessades, Espanya és entre els països d'Europa Occidental, el que té les taxes més elevades de persones en presó (161), per sobre de la mitjana europea (136,8). 



Un dels problemes principals és que una part important de reclusos/es, té a veure amb el tràfic de drogues. La presó i les seves condicions, reflecteixen la valoració de les nostres societats. La presó hauria de ser l'última raó, i no la primera mesura de càstig, tenint en compte que l'objectiu és la seva rehabilitació social, i això demana recursos humans, econòmics i sobretot, consciència social. Una de les pitjor polítiques és modificar el Codi Penal, segons els successos què es projecten mediàticament. Per exemple, aquest cap de setmana. Hi ha molta demagògia que cultiva l'idea d'inseguretat. Malgrat el que diu la macroeconomia, hi ha massa gent què rebusca en els contenidors, un índex que no apareix en l'estadística. 

" La població reclusa a les presons catalanes a gener de  l’any 2023 ha estat de 7.729 persones, de les quals només 461 eren dones1. Així doncs, a Catalunya les dones empresonades representen 5,96% de la població reclusa**".  

 



"Algunes dades sobre el perfil de les dones empresonades a Catalunya (actualitzades a 2023)

  La franja d’edat més comú entre les dones penades és entre els 31 i els 50 anys, que representen un 58% , sent un 17 % les dones entre 51 i 60 anys i un 18% les penades entre 18 i 30 anys. 
 
 El nivell educatiu registrat de les internes és per les nacionals d’un 78% baix, 17% mig i 4,6% alt; mentre que per les estrangeres es: 68% baix, 22% mig i 9% alt.




 Les dades globals sobre els delictes més comesos per les dones a Catalunya serien: 51% de delictes contra el patrimoni i 26% de delictes contra la salut pública. 

 La classificació en grau de les dones se situa principalment a segon grau (un 46 % les nacionals i un 41% les estrangeres), seguit del tercer grau (en un 42 % les nacionals i un 43% les estrangeres). 





 Les preventives conformen el 21% de les dones a presó, però si mirem per origen, un 27,4% són nacionals i un 17,7% estrangeres.  

 El suport social es planteja com un aspecte que manca a les internes en un 19% en general, però si separem per origen, a les estrangeres els manca en un 25% i a les nacionals en un 15%. En un 18 % declaren tenir càrregues familiars. Els homes declaren tenir més responsabilitats familiars ( 21%). 

 Els permisos que gaudeixen les dones són del 44% les nacionals i 32% les estrangeres, essent el percentatge més baix en els homes ( 30%). 

 Les comunicacions- orals, familiars o íntimes-, al menys una vegada durant el 2022, representen per les nacionals d’un 76,4%i per les estrangeres d’un 62%.  

 El risc que presenten les dones és baix en un 68% del total, si distribuïm per origen, les estrangeres en un 79% presenten risc baix, mentre que les nacionals en un 63%. 

 El temps de condemna total imposada és en un 38% de menys de tres anys; en un 45% entre 3 i 8 anys i un 11% de 8 a 15 anys**. "

Dins del sistema penitenciari, cal dir que les necessitats de les dones son diferents els homes, i aquesta diferència s'ha tingut poc en compte a l'hora d'invertir en sistemes per acollir guarderies i espais específics de cura del fills. 



La mort d'aquesta reclusa, no es diu ni el seu nom, dona idea de la seva invisibilitat, i demostra el fracàs d'un sistema, i també, la responsabilitat de la persona. No basta tancar a les persones, cal saber que podran fer desprès que surtin, i si no hi ha mitjans, com s'ho han de fer?



*https://revistas.uned.es/index.php/RDPC/article/view/24595/19488

** https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/ocjvm/publicacio/publicacions/2023/situacio-dones-empresonades/Situacio_de_les_dones_empresonades_a_Catalunya.pdf

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.