Política i societat

  La fotografia és de la Processó de Pineda de Mar. Ací les dones son les portadores d'un Sant Crist. Estem arribant a la igualtat en aquest món tant masclista? Veient les multituds a Màlaga, Sevilla i molta altres indrets de la península ibèrica, la processó  de Pineda queda en un lloc molt modest. Diu el requadre d'aquesta fotografia que es " captar l’emoció i la vistositat d’aquesta tradició religiosa". No sé veure'l aquesta emoció, però no és el mateix ser present que contemplar la fotografia. Mentre les dones pel que sembla guanyant espais de igualtat, al Regne Unit, el TS ha fet una descoberta impressionat, al dictaminar que la condició de dona ve donada per la biologia i no pas per la voluntat de la ser dona o qualsevol altre gènere. 

  Les noticies porten l'avís de nous assassinats en l'àmbit domèstic. Salou i Sabadell a Catalunya, i un altre a València. Sobta el cas de Salou, per l'edat de la víctima i del agressor. La resposta ritual del minut de silenci s'entén en el context de sortir a les noticies. Les nostres Autoritats sempre aprofiten qualsevol esdeveniments, bo o dolent per posar-se davant de la pancarta. Sembla que segueixen el manual de bons jans: No a la violència masclista. I desprès què? No n'hi ha prou de condemnar, perquè no serveix de res.  El masclisme inherent a la nostre societat, l’anonimat de grup, la deshumanització de la víctima i la falta de implicació de tota la societat, fa que ens veiem abocats a episodis d’aquesta mena, que son dissolvents per la consciència moral d’un societat que trontolla .  

  " Entre els vuit països del grup europeu que formen part de la Comissió de la Condició Jurídica de la Dona hi ha Espanya, Israel, Àustria, Liechtenstein, els Països Baixos, Portugal, Suïssa i Turquia." (El Nacional.cat) Aràbia Saudita elevada a la categoria de motor per els drets de la dona. Espanya no ha dit ni piu sobre el règim de terror de la teocràcia Saudí. Els diners son la vareta màgica què el règim teocràtic fa servir perquè tothom s'agenolli. Un règim que deixa a la meitat de la població en règim de servitud, ara pot presidir una Comissió de la Condició Jurídica de la Dona. És una derrota absoluta per la lluita per la igualtat de la dona a reu del món. Una burla a la què Espanya i el seu govern més progressista del món mundial  s'ha menjat el gripau i la dignitat de totes les dones. Desprès li tocarà Iran i Afganistan i el que calgui. Es veritat, aquests no ho faran, un perquè no és dels bons, com si ho és Aràbia Saudí, i l'altre és massa pobre per se...