Passa al contingut principal

'I si suprimim els partits polítics?'

 





El partits polítics son una eina imprescindible entre la ciutadania i l'engranatge del Estat. Una societat sense partits polítics, no pot ser mai una democracia. Els partits polítics han d'expressar la diversitat d'opcions de la societat. El problema és quant  aquests partits polítics és transformen en màquines electorals, on la obediència al líder deixa fora de joc qualsevol que posi en qüestió al líders i la seva maquinària. A més, el nostre sistema de partits, al ser amb llistes tancades fa encara més difícil la diversitat dins del mateix partit. No hi ha connexió entre els candidats escollits per el partit i el seu electorat, perquè l'obediència cega al partit deixa sense possibilitats de relació entre el candidat i els electors. Hi ha una altra qüestió, els partits polítics son màquines de feina per els seus partidaris, que des de molt joves entrant a formar part d'aquesta maquinària. Els defectes i virtuts d'una societat és reflecteixen també en els partits. En un món tant complex com el què vivim, els partits polítics tenen dificultats per aclarir el seu missatge. Les ideologies és difuminen, tots volen els vots d'unes classes socials cada vegada més difuminades. La seva retòrica i la sobredimensió en els mitjans fan que no siguin font d'exemple ciutadà. La desconfiança és molts gran "segons l'últim Eurobaròmetre a Espanya el 90% de la població desconfia de les formacions polítiques" (Ara.cat). L'absurd, és que la ciutadania segueix votant els mateixos partits polítics -especialment, la dreta extrema- facin el que facin. A l'esquerra, hi ha més gent que s'absté o fa transvasament de vot a altres opcions. 

La creixen onada de l'extrema dreta, permet constatar que la gent no té memòria. Perquè a Espanya des de 1939 fins el 1988, l'extrema dreta va governar destruint tot els que no era la seva ideologia nacional catòlica. Durant molt de temps el PP havia incorporat a l'extrema dreta, ara, s'han desenganxat de la matriu què els va donar de menjar i volen tornar al passat en un exercici de desmemoria i falsedat, el pitjor és que molta gent s'ho vol creure. Això si, sempre amb la bandera espanyola!

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci
Publica un comentari a l'entrada
Més informació