Política i societat

  L’entrevista a Oriol Junqueras, a càrrec de Carla Turró (Ara.cat.23/4/24) comença amb una pregunta directa i la resposta que dona és una collonada: “ Si Esquerra guanya, a qui trucarà primer: al PSC o a Junts? Nosaltres amb qui volem pactar és amb Catalunya .” Tant difícil és donar una resposta que tingui sentit? Com la resposta ha estat evasiva, torna a la càrrega: “ Però amb qui se sentiria més còmode al Govern? ” La resposta torna a ser la grandiloqüència, buida de de concreció. En la seva resposta inclou un “Si guanyem amb majoria absoluta”. Com és possible aquestes respostes? En quin món viu Oriol Junqueres? És impropi d’un polític rebutjar la realitat.  L’entrevistadora vol alguna concreció i per això li llança la següent pregunta: I qui veu a prop de compartir aquests objectius? La resposta segueix el mateix guió, ni el PS ni Junts  son de fiar. Segons aquesta lectura están sols i no esperen res d’ells. Un altra pregunta  incòmode:   ...

  La CUP també fa la seva presentació, una mica desgavellada i provisional, per presentar el seu lema de campanya. "Defensem la terra". On queda defensar a la gent? La CUP literalment, ha llançat tots els vots obtinguts a la paperera. La seva falta de implicació en la política, els ha deixat en un paper de testimoniatge. Una mena de  " Pep Consciències", unes ànimes belles què sempre estan en contra de qualsevol solució que no sigui les que ells voldrien. Si volen defensar la terra, vol dir que potser voldrien defensar a la pagesia, però aquests, tenen molt clar els problemes immediats que tenen que resoldre, i no tinc clar que la CUP estigui al cas i els pagesos els hi facin massa cas.

  Com estem en precampanya electoral, Cs surt de la marginalitat, per fer-se la fotografia del herois que s'enfrontaren contra la resta dels altres grups que es presenten a les eleccions. Potser aquesta fotografia serà històrica, perquè la demoscòpia, li vaticina uns resultats molt magres, tant que probablement, no puguin entrar al Parlament. Sembla que Cs i amb ells, Carrizosa, no va voler fusionar-se amb el PP. Ells sabran perquè no ho han fet. Per la resta dels grups que no siguin de la dreta extrema és una bona noticia, perquè fragmenta una mica, no massa, la dispersió dels vots. Per suposat, molts electors aniran amb el PP o Vox, buidant les expectatives del Cs. Si desapareixen, s'ho hauran guanyat a pols. Però el seu missatge d'odi ha prosperat, hi ha sigut reciclat tant per el PP com Vox. Veurem que decideix el electorat (de la dreta extrema).   

 

  E n menys de vint-i-quatre hores anirem a votar. Una data que no prové del Parlament, sinó del TSJC. Primera anomalia democràtica. La segona, és que estem a la tercera onada de la pandemia, però el TSJC, no ha fet cas de les recomanacions del propi Parlament, ni dels informes epidemiològics. La tercera constatació, en mig de la pandemia, ha hagut un record històric de persones que tenien que anar a les meses electorals, que ha buscat “impediment o causes de excuses” –aquesta és la denominació, poc neutral que dona la Llei Electoral- per evitar una por molt raonable, tenint en compte la falta de vacunació de la població. Amb aquest panorama, existeix una possibilitat ben real d’abstenció per demà. Ja veurem com s’expressa en les diferents grups polítics. Dia de reflexió, diu la Llei Electoral (Ley Orgánica 5/1985, de 19 de Junio, del régimen electoral general) amb una revisió al 2019, què hores d’ara resulta xocant. En tot cas, si una pancarta dins d’un edifici públ...

  E scolto a la ràdio, què l'esquerra és culpable –per incompareixença- del ascens de l’ultra dreta Vox.  Una pregunta d’estil filosofia analítica, seria què vol dir “esquerra, avui”. Tots els partits de govern, deixen de costat la seva presumpta ideologia per passar-se al pragmatisme de curta volada. Per exemple, el PSOE. Un partit institucional, que governa Espanya des de fa quaranta anys, no pot ser un partit d’esquerra.  No val cap retòrica qui digui què és d’esquerra. No s’ho creu ni ells mateixos. Les polítiques son neoliberals, en economia, l’autonomia d’aquesta esfera, a esdevingut intocable e immutable dins d’Europa. Allò del pensament únic, que diríem. Si qui tindria la obligació –ideològicament parlant- s’ha retirat al espai de poder (relatiu), per impulsar polítiques d’esquerres, llavors qui queda? Ens hem quedat orfes de referents. Tot ha sigut engolit per l’economia i els missatges neoliberals. Precisament per això, l’extrema dreta, pot dir que ells són la n...

  Q uina setmana hem tingut! L’art.155 segueix viu, el TSJC és ara la terminal del poder central. Tot sigui per la causa. L’objectiu és posar un socialista a la Generalitat. Ja hi va haver un, Montilla amb el tripartit, però eren altres temps. Ara, això sembla impossible. Tan a canviat la política a Catalunya. Illa vol ser President, Vox ja anunciat que els seus vots, serà per ell, com objectiu per treure els independentistes del govern. Algú dubta que Illa acceptarà aquests vots? Tot depèn si el 14 de febrer anem a votar, i l’abstenció. Segons els CIS, sumats tots els del art.155 farien fora al actual govern independentista.  Sumarien 65 escons –opció conserva-dora-, envers del 59 de l’opció independentista. Vox podria tenir de 6 a 10 escons, aquest surten de Cs o PP. El problema serà l’abstenció.   Si les eleccions s’anaven cap el maig, llavors, aquests números no serveixen, i l’efecte Illa pot haver canviat. Pot ser és per això que el TSJC vol impulsar la candidatura d...

  Els nostres representants al Parlament, han decidit que les eleccions siguin el 30 de maig, davant la difícil situació de la pandemia. Uns dels grups més entusiastes ha sigut Cs, que en veu del candidat a les eleccions, Carlos Carrizosa ha pogut dir:  "Hem fet un servei a la societat, a la salut, a la integritat física i a la vida". Vol dir tots els partits o res més ells? El PSC no està d'acord. Sembla què el PSC ara no vol fer cas als experts, Illa tindria que dir alguna cosa en més seny que els seus companys, per exemple, a Iceta. Li han aixafat la guitarra, pel que sembla. En fi, ja veurem qui va els tribunals més ràpidament per impugnar les dates de les eleccions. Ningú va dir rés amb la suspensió de les eleccions gallegues i basques, però a Catalunya si juga amb unes regles diferents. [ Nuestros representantes en el Parlamento, han decidido que las elecciones sean el 30 de mayo, ante la difícil situación de la pandemia. Unos de los grupos más entusiastas ha sido C...