Salta al contingut principal

S'ha ajorna les eleccions fins el 30 de maig

 




Els nostres representants al Parlament, han decidit que les eleccions siguin el 30 de maig, davant la difícil situació de la pandemia. Uns dels grups més entusiastes ha sigut Cs, que en veu del candidat a les eleccions, Carlos Carrizosa ha pogut dir: "Hem fet un servei a la societat, a la salut, a la integritat física i a la vida". Vol dir tots els partits o res més ells? El PSC no està d'acord. Sembla què el PSC ara no vol fer cas als experts, Illa tindria que dir alguna cosa en més seny que els seus companys, per exemple, a Iceta. Li han aixafat la guitarra, pel que sembla. En fi, ja veurem qui va els tribunals més ràpidament per impugnar les dates de les eleccions. Ningú va dir rés amb la suspensió de les eleccions gallegues i basques, però a Catalunya si juga amb unes regles diferents.

[Nuestros representantes en el Parlamento, han decidido que las elecciones sean el 30 de mayo, ante la difícil situación de la pandemia. Unos de los grupos más entusiastas ha sido Cs, que en voz del candidato a las elecciones, Carlos Carrizosa ha podido decir: "Hemos hecho un servicio a la sociedad, a la salud, a la integridad física y la vida". ¿Quiere decir todos los partidos o nada más que ellos? El PSC no está de acuerdo. Parece que el PSC ahora no quiere hacer caso a los expertos, Illa tendría que decir algo con más cordura que sus compañeros, por ejemplo, Iceta. Le han roto los planes, al parecer. En fin, ya veremos quien va a los tribunales más rápidamente para impugnar las fechas de las elecciones. Nadie dijo nada con la suspensión de las elecciones gallegas y vascas, pero en Cataluña si juega con unas reglas diferentes.]
 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...