Passa al contingut principal

Espanya impulsa el reconeixement "imaginari" de Palestina

 



El President més progressista del món mundial vol fer realitat el reconeixement del Estat palestí cap el juliol o amb una data indeterminada. Però de moment, cap gest significatiu, retirada d'ambaixador a Israel o una declaració explícita del assassinat massiu de civils a Gaza. No vol incomodar a ningú, especialment a Israel i EE.UU. Per què com pensa fer realitat què Palestina és converteixi en Estat sobirà, quant tot el poder el té Israel i aquest no vol saber res de cap estat palestí? Amb el bloqueig absolut que imposa Israel, com pensen fer-ho? Parlar per parlar és fàcil, però el mur que ha imposat Israel és infranquejable, excepte si impliques la força i això no existeix en cap horitzó. Seria més fàcil reconèixer Catalunya  com Estat, si un referèndum dones la paraula a la ciutadania de Catalunya per saber si vol separar-se o no, això si seria ser un estadista.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]
Publica un comentari a l'entrada
Més informació