La democràcia com sistema d'eleccions del representants de la ciutadania, té cada quatre anys -normalment-, el seu moment per fer-se visible. El candidats és presenten com a venedors de fum. Les sobreactuacions, la retòrica buida, el missatge convertir en eslògan, fàcil de empassar-ho, i les TV i falques radiofòniques donant-nos la tabarra durant dos setmanes, que és fan llarguíssimes. En mig les enquestes interessades. Cadascú parla com si les altres opcions no existeixin. Cap parla de pactes, perquè somien en victòries absolutes i això ja ha passat a la història. Les estratègies electorals consisteixen a desacreditar al rival, ells son l'autèntica opció i la garantia que tot allò que es promet, es farà realitat com si fos un conte de fades. I si, la democracia no és anar a votar cada quatre anys, és molt més, però amb les maquinaries dels partits polítics, buiden el sentit del què ha de ser, un govern al servei de la ciutadania i com aquesta fiscalitza el què han promès. Exemples del que passa ara mateix a Espanya, el joc brut dels mitjans de la brunete-mediàtica, la judicatura de la dreta extrema i el PP, enrabiat perquè va perdre les últimes eleccions, fan que la democracia estigui en la corda fluixa. Farem alguna cosa per enfortir-la o acabarem deixar-la buida de sentit? Es de això del que va les properes eleccions del 12-M.
PD: He parlat de les enquestes, aquesta del CIS serà la primera i última, veurem que queda la nit del 12-M.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada