Política i societat

  Sèrie Dinamita (Tricicle) El tòpic electoral diu que avui és dia de reflexió i demà 12-M hem d'anar a votar. Per fi la campanya electoral s'ha acabat. Però la reflexió ve acompanyada per una cataracta de notícies dels actes electorals d'ahir a la nit. És una manera de seguir en campanya. Potser en el  15 de juny de 1977 -primeres eleccions democràtiques a Espanya- tenien raó d'esser, però caldria revisar-les. Una consigna ho acapara tot, "passar pàgina" diu el PSC-PSOE. La gent que vàrem a anar a votar el referèndum (il·legal) del 1-O, no hem passat cap pàgina, però els partits independentistes han fet un paper tant galdós i depriment, amb baralles i retrets permanents, que no és d'estranyar que molts tinguin dubtes per anar a votar. Aniré a votar i no per Illa precisament. Perquè la gent que s'absté fa  la feina bruta per el 155. No val a badar. 

  Estem de campanya electoral i totes les mesures reals i imaginaries son un bon argumentari per explicar-li a la gent que te humor d'anar els mítings. El PSC com a terminal territorial del PSOE vol ampliar l'aeroport de Barcelona per a major gloria d'AENA. Sembla que la lògica del PSC-PSOE encara és situa a la dècada dels 70, on la il·lusió del creixement infinit semblava la utopia realitzable. Què tots els projectes siguin gegantins. Quina mena de límit pot tenir l'aeroport de Barcelona? Amb una ciutat col·lapsada per el turisme, on volen anar a parar? Cal recordar que el PSC vol el Hard Rock, complex de joc per el turisme. Encara més treball de gens valor afegit, una legió de treballadors amb poca qualificació, els crupiers no compten. Catalunya necessita financiació  per assolir els objectius acord amb la seva capacitat de generació de riquesa i la seva demografia.  PD:      

  La imatge pot donar la impressió que s'han van d'excursió amb l'IMSERSO. Però no, son abandonats a la seva (mala) sort. A Badalona, i els badalonins que li donen suport, la imatge els ha de sembla fantàstica! Sense llar perquè l'Ajuntament no paga a la cooperativa  Suara   que gestionava l'alberg. Però que fa la Generalitat o la Diputació? Ningú vol saber res de tot això? Tant ocupats estan en la campanya electoral? A les campanyes electoral aquests assumptes no agraden, ningú vol fer-se la foto, ells (els polítics) que és farien fotografies amb tothom, resulta que ara mateix estan massa enfeinats per atendre a aquestes persones que son despullades de la seva dignitat. Això si és real, les seves promeses electorals son fum (tòxic).  

  La democràcia com sistema d'eleccions del representants de la ciutadania, té cada quatre anys -normalment-, el seu moment per fer-se visible. El candidats és presenten com a venedors de fum. Les sobreactuacions, la retòrica buida, el missatge convertir en eslògan, fàcil de empassar-ho, i les TV i falques radiofòniques donant-nos la tabarra durant dos setmanes, que és fan llarguíssimes. En mig les enquestes interessades. Cadascú parla com si les altres opcions no existeixin. Cap parla de  pactes, perquè somien en victòries absolutes i això ja ha passat a la història. Les estratègies electorals consisteixen a desacreditar al rival, ells son l'autèntica opció i la garantia que tot allò que es promet, es farà realitat com si fos un conte de fades. I si, la democracia no és anar a votar cada quatre anys, és molt més, però amb les maquinaries dels partits polítics, buiden el sentit del què ha de ser, un govern al servei de la ciutadania i com aquesta fiscalitza el què han promès. ...

  En les properes eleccions catalanes del 12-M, Cs ha presentat cartells fets amb AI. Una formació que agonitza i que la demoscòpia no li dona ni un bri d'oxigen, podia haver utilitzat la IA per trobar-hi una sortida al seu atzucac ideològic. A la fotografia hi ha la imatge dels dos personatges més odiosos per la dreta extrema i Cs ho és. Una mena de win-win per aquests polítics que ha jugat un paper tristíssim en la política catalana, hem refereixo a Cañas i Carrizosa. De tota manera, és veu que la IA utilitzada no és massa intel·ligent, dir DETENLOS en castellà dona fe que fins l'últim sospir, ells segueixen en la seva vocació imperial. Aquesta proposta, segur, que encoratjarà a les Pyme o qualsevol altre patronal del treball. Això sí què es treballar per la comunitat autònoma! 

  Fotografia coral, que demostra que tots ells poden ser intercanviables, per qualsevol i no ho notaríem. Aquest és el problema de les llistes tancades dels partits polítics. Com no tinc una bona visió, no veig ve ni el candidat per Barcelona, ni de cap altre circumscripció. Una fotografia de grup molt llunyana i deshumanitzadora. Desprès, a l'hora de la veritat, hi ha un nom, és Illa, un candidat tant poc atractiu per el seu tarannà gasiu, què amb un lema encara més gasiu, dona molta mandra anar a votar per ells. De fet el PSC és la terminal pedrosanchista de Madrid. Diu el seu lema: "Ara Toca Catalunya". Fa de mal dir aquest eslògan de campanya, perquè  llavors sorgeix la pregunta, és que no toca fins ara? A tots els partits, caldria preguntar-li'ls amb  quins partits estan disposats a fer pactes i amb quin no.     

  El candidat per  la dreta extrema, Nuñez Feijóo, vol aparèixer com la cara amable d'un partit què es caracteritza per la seva falta d'empatia i gest cabrejat. Les enquestes li donaven una distància insalvable per el PSOE de Sánchez. Però ara, comença a patir. Els seus pactes amb Vox li poden passar factura, no tant per els seu electoral que és infrangible en la fe del partit, sinó per la mobilització d'un electoral, majoritàriament d'esquerra que potser volia quedar-se a casa. Nuñez Feijóo comença a semblar-se a Rajoy, vol que tots els problemes polítics, es resolguin sols, o sinó internalitzar-los a la justícia. Veurem -és un dir- com va el debat televisiu. És evident que per la gent del PP acostumada a tot, no canviarà el seu vot per molt que Nuñez Feijóo poguí dir que en el PP s'han fet les coses malament en qüestió de corrupció. Ell mai no ha dit ni una paraula d'això.