Política i societat

  En un món digital, encara hi ha debats (sic) a les TV. Hi ha una part de la població què prefereix veure la TV. Per això les TV especialment les privades, el seu esbiaix resulta com perillós. Segurament, sempre hi ha indecisos, però el que és segur, és que no son els de les dretes, aquest son de idees fixes. La desaparició de Cs farà augmentar els percentatges de PP i Vox. La gent de dretes ho te clar, no així la gent de centre esquerre. Son més dubtosos, fan transferències de vots els partits, segons el seu estat d'ànim. Aquests debats son rituals, no serveix per aclarir idees, potser per descartar definitivament un candidat/ta, però poca cosa per tanta parafernàlia i pompositat. Tots parlen com si poguessin obtenir la majoria absoluta, però això és una quimera. Caldran pactes, i alguns els hi costa tant!  

  La democràcia com sistema d'eleccions del representants de la ciutadania, té cada quatre anys -normalment-, el seu moment per fer-se visible. El candidats és presenten com a venedors de fum. Les sobreactuacions, la retòrica buida, el missatge convertir en eslògan, fàcil de empassar-ho, i les TV i falques radiofòniques donant-nos la tabarra durant dos setmanes, que és fan llarguíssimes. En mig les enquestes interessades. Cadascú parla com si les altres opcions no existeixin. Cap parla de  pactes, perquè somien en victòries absolutes i això ja ha passat a la història. Les estratègies electorals consisteixen a desacreditar al rival, ells son l'autèntica opció i la garantia que tot allò que es promet, es farà realitat com si fos un conte de fades. I si, la democracia no és anar a votar cada quatre anys, és molt més, però amb les maquinaries dels partits polítics, buiden el sentit del què ha de ser, un govern al servei de la ciutadania i com aquesta fiscalitza el què han promès. ...