Passa al contingut principal

Jutges contra la democracia

 



La fotografia demostra que malgrat els cants de sirena que el jutges son imparcials, la protesta, no és per la falta de mitjans, ni la falta de personal, sinó per la possible llei d'amnistia. A la fotografia hi ha un jutges que son també part interessada, contra una llei que encara no s'ha aprovat, però que ells, respectant la separació de poder la impugnen perquè no els agrada. 




Sort que hi ha jutes que tenen el seny de dir les coses per el seu nom. Per què, ja sigui des de Valladolid, Almeria, Gijón, Còrdova, Cadis o Oriola, cap d'ells no és competent per aplicar-ho, excepte, que algun encausat sigui d'aquestes localitats. La acció de Jaime Lozano preparant la artilleria contra una Llei del Congrés sembla una declaració de guerra contra la separació de poders, sembla que el Sr. Lozano no s'ha llegit l'article 117 de la CE. El Sr. Lozano sap que al final del trajecte hi ha les altes instancies de la judicatura, sia TS i el TC, i sap també que aquestes instancies volen anar al marge del que expressa la sobirania nacional. 




 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]