Salta al contingut principal

Jutges contra la democracia

 



La fotografia demostra que malgrat els cants de sirena que el jutges son imparcials, la protesta, no és per la falta de mitjans, ni la falta de personal, sinó per la possible llei d'amnistia. A la fotografia hi ha un jutges que son també part interessada, contra una llei que encara no s'ha aprovat, però que ells, respectant la separació de poder la impugnen perquè no els agrada. 




Sort que hi ha jutes que tenen el seny de dir les coses per el seu nom. Per què, ja sigui des de Valladolid, Almeria, Gijón, Còrdova, Cadis o Oriola, cap d'ells no és competent per aplicar-ho, excepte, que algun encausat sigui d'aquestes localitats. La acció de Jaime Lozano preparant la artilleria contra una Llei del Congrés sembla una declaració de guerra contra la separació de poders, sembla que el Sr. Lozano no s'ha llegit l'article 117 de la CE. El Sr. Lozano sap que al final del trajecte hi ha les altes instancies de la judicatura, sia TS i el TC, i sap també que aquestes instancies volen anar al marge del que expressa la sobirania nacional. 




 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.