"Salvem Catalunya", sembla un eslògan ecologista, però no sembla aquesta la intenció del partit ultradretà de Vox. Amb unes consignes tant pobres, res més tenen al cap l'odi cap el musulmà, que juga ací el paper dels jueus a l'Alemanya nazi. Sembla mentida que amb aquest missatge, també el de la Silvia Orriols i els seus d'Aliança Catalana, dos partits i un únic eslògan, ànimes bessones, potser no tenen res per solucionar els problemes d'habitatge, el mal finançament de Catalunya, la falta de infraestructures, tot això és secundari, per ells, el primer problema que amoïna els catalans son els immigrants. Desitjaria que fracassessin en el seu discurs del odi, però no soc optimista al respecte.
Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada