Política i societat

  El Consell de la República, un invent de Junts per Catalunya i per extensió de Carles Puigdemont, acaba de triar un nou president desprès de la sortida Toni Comín. Sobte la baixíssima participació en aquestes eleccions tant rellevants per els 90.000 registrats, perquè amb un 9% de participació demostra clarament que aquest Consell és una entelèquia a major glòria de Puigdemont. Crida l'atenció el resultat de Comín amb un 9% enfront del guanyador Jordi Domingo* amb un 65%. La candidata Montserrat Duran ha quedat en segona posició amb un 22%.  Com tots son uns autèntics gentlemans les perdedors ha corregut per dir que hi ha hagut irregularitats. Volen ser la casa comú del independentisme, però el cert què no és més que una barricada contra ERC. Menystenir el Parlament i el que representa converteix aquest Consell en un ventríloc de Puigdemont. 

  Avui la militància d'ERC pot entronitzar Junqueras, i això voldrà dir validar tots els embolics que hem vist en aquest darreres temps. Seria estrany que Godàs pogués guanyar-hi desprès del seu debat (sic) radiofònic, on tothom estava d'acord. Perquè llavors tot aquest enrenou? Calia fer aquesta cerimònia dels adéus? Si guanya Junqueras, ERC es convertirà en un partit crossa, de fet, tant ERC com Junts son partits crosses, però encara no volen adonar-se'n. L'esperit independentista existeix, però no poden seguir els que ho han malmès  des de 2017. L'esperit homilíac (sic) de Junqueras farà encara més feixuc les seves declaracions on assumptes com els cartells de Maragall i caixes B, planen sense que ningú sàpiga a hores d'ara res de res.  Falten unes hores per sortir de dubtes. PD: "S'imposa amb el 52% dels vots, mentre Xavier Godàs es queda amb el 42%" ( Ara.cat )

  L’article de Joan Burdeus, Breu història dels que votaran i els que no (Ara.cat. 3/5/24) Un article molt interesant per constatar allò de la diversitat de Catalunya. Llamps literaris molt ben trobats. Descripció del entorn. Dos realitats, barri de Sant Roc de Badalona, on hi ha la major concentració d’abstenció a Catalunya. Sort per els partits independentistes, mentre el vot espanyolista és queda a casa. Un propietari d’un bar de tota la vida diu una afirmació força aclaridora: “ el problema no són els serveis, sinó l'actitud : allà els escombriaires passen cada matí, però la gent aconsegueix emmerdar-ho tot abans que es faci de nit”.  L’articulista dona una interpretació d’aquesta actitud: “La venjança contra l'espai és la metàfora de moltes altres venjances.” Potser és això, però també potser altres interpretacions. A Sarrià, a la secció censal 19 es troba l’altra cara de Catalunya. Concretament, a Les Cotxeres de Sarrià, espai dissenyat per Coderch. Ací, és on hi ha més ...

  La campanya electoral ha començat i rés millor que tancar l'únic alberg de Badalona. La conseqüència immediata son 45 persones fora. El PP de García Albiol, vol demostrar qui mana a la ciutat. Ell no és presenta a les eleccions, però el seu partit si. La causa del tancament és la falta de pagament del Ajuntament a la   cooperativa Suara, que gestiona l'alberg. Volen arreglar el món, i no son capaços de fer be les coses bàsiques. Definitivament, ser pobre és un mal negoci. 

  EH Bildu està molt content, però encara més el PNB, perquè amb el PSE mantindran el poder, una vegada més. El PNB és la CiU de sempre. Tenint el Concert Econòmic, tot és més fàcil, res més cal saber administrar. Com li va passar a CiU, aquests resultats, deuria començar a pensar a fer alguna cosa més, però amb la crossa de PSE no li cal. L'experiència del Procés, ha fet que a Euskadi s'ho prenguin amb molta calma. La dreta espanyola està eufòrica perquè el PNB sigui manant! 

"Salvem Catalunya", sembla un eslògan ecologista, però no sembla aquesta la intenció del partit ultradretà de Vox. Amb unes consignes tant pobres, res més tenen al cap l'odi cap el musulmà, que juga ací el paper dels jueus a l'Alemanya nazi. Sembla mentida que amb aquest  missatge, també el de la Silvia Orriols i els seus d'Aliança Catalana, dos partits i un únic eslògan, ànimes bessones, potser no tenen res per solucionar els problemes d'habitatge, el mal finançament de Catalunya, la falta de infraestructures, tot això és secundari, per ells, el primer problema que amoïna els catalans son els immigrants. Desitjaria que fracassessin en el seu discurs del odi, però no soc optimista al respecte.  

  Gràcies a la AN, les eleccions catalanes és juguen també a Elna, França. Puigdemont s'ha sent  segur d'ell mateix, desprès de passar-hi set anys a l'exili. Puigdemont ha sigut objecte d'una campanya ferotge per part de la brunete-mediàtica. Amb la Llei d'Amnistia a tocar, Puigdemont ha de veure la llum desprès de tot aquest temps fora de casa. A la fotografia se'l veu com un venedor de fantasies. Parla contra el President de la Generalitat, Pere Aragonés,  amb una agror difícil d'entendre. Tothom sobreactua més del compte. Junts s'ha convertit en un màquina de separació envers de ERC. La gent vol que el camp independentista, és pogués entendre, almenys amb uns mínims: Finançament, infraestructures, llengua, traspassos, enfortir la Generalitat per donar serveis a la ciutadania, perquè quin sentit te una autonomia en el que el Estat no inverteix ni fa efectiu el pressupostat amb dèficit crònic per Catalunya.   

Acaba de carregar-se aquesta legislatura, perquè no li agradaven els Pressupostos, per culpa del Hard Rock, i ara té la barra de pronunciar sanitat i educació què eren els Departaments que més creixien en el pressupostos. No saben tanca la boca, perquè pensen que poden anar dient el primer que els hi passa per el cap. La seva irresponsabilitat és un perill per les institucions públiques que tant defensen per la boca i que llancen sense contemplacions a les escombraries, quan alguna cosa no és del seu gust.

  La JEC diu que el Cara al sol, sí, però que les estelades en una rotonda, no . És tota una actualització d’aquells versos de Sagarra: “L’estraperlisme prospera, ve el divuit de juliol, i tot cantant Cara al sol, ens van donant pel darrere”. (Ara.cat, Antoni Bassas, Ve el divuit de juliol . 10/7/23)

 

  L a setmana passada van poder veure com a les eleccions a Madrid, Vox va donar lliçons de com s’han de fer les coses. Com Pablo Iglesias, va marxar, amb el debat de la Ser, mentre la candidata de Vox a Madrid, li anava etzibant que m arxes, tot, molt edificant, mentre els altres candidats, aguantaven, i no van marxar, junt amb Iglesias, més tard, si ho van fer. Així, Vox va guanyar el concurs per incompareixença dels altres. El PP, és va quedar com un estaquirot i Cs també. Bales que arriben amb “amenaces de mort al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; el líder de Podem, Pablo Iglesias, i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez” (Ara.cat). I la representant de Vox posant amb dubte aquestes amenaces. I desprès el President Pedro Sánchez, parlant com si ho acabes de descobrir:  "Hem arribat a pensar que era normal". És evident, què sols ells –el PSOE- ho pensaven. La seva hipocresia, malgrat tot, encara sobte, perquè tant de cinisme, és d...

  Les eleccions de la CCAA de Madrid, cauen molt lluny. La confrontació de la extrema dreta i tot els seus serveis auxiliars -què son molts- i els diferents partits què s'ha anomenen d'esquerres, son una bona caricatura del què és Espanya ara mateix. Una extrema dreta sense complexos, amb uns missatges què encaixen perfectament amb Twitter, sense fons ni perspectiva de projecta, envers d'unes esquerres, què lluiten cadascú per el seu compte. Díaz Ayuso, proclama al quatre vents, que la seva gestió de la pandemia ha sigut una fita amb la gestió de la crisi. S'ho oblida de dir les morts que ha causat la seva política sanitària.  Pablo Iglesias   va marxar del govern, perquè ja no podia més, però ara es troba   què està en terra de ningú. Más Madrid, no el vol, i menys el PSOE. Amb un candidat que sembla condemnat a la oposició, com Illa a Catalunya. Perquè aquestes eleccions, que son un caprici de la presidenta de la CCAA de Madrid, es juga una mena de elecci...

  L es eleccions tornant a donar-nos un resultats què malgrat el soroll dels propers dies o setmanes, no dona massa marge. 1.- Si a guanyat el PSC, però de res li serveix, li passa com li va passar a Cs, com gots comunicants, puja a costa de Cs. Això és així, perquè allò que es deia ànima catalanista, ja va marxar cap a ERC majoritàriament. 2.- El bloc del anterior govern de la Generalitat segueix fort. Ara és ERC qui té la clau per governar, però no serà gens fàcil. 3.- La CUP, malauradament, té la capacitat per decidir o desfer un govern, però les seves pròpies contradiccions, la fan altament improbable. És el què té ser l’expressió de la puresa ideològica. 4.- En Comú P, es manté equidistants de tothom.  4.- Vox, és converteix en la quarta força més votada. Tothom té la culpa, però especialment Cs i PP què es van fer la foto amb ells. Al Parlament, veurem escenes com mai s’havien vist. 5.- Cs,  ha passat de ser qui va guanyar les anteriors eleccions, a quedar...

 

[Final de las vacaciones y comienzo de los problemas] Anem al desastre? El Covid-19 segueix el seu curs, aliè els embolics que està causant.  En la salut, l’economia, en la política, en el àmbit científic, etc. El governs han demostrat la seva falta de previsió i reacció els fets que anaven produïm-se a reu. Ara ja estem al final de les vacances, força estranya. Els turistes estrangers s’ha quedat a casa degut a la por per el coronavirus. La industria més important de Espanya, s’ha quedat sense clientela. I això deuria ser un toc d’alarma per revertir el nostre sistema productiu. Les imatges d’Anglaterra, a les platges de Brighton són un bon exemple, del que pot produir el canvi climàtic. Platges plenes de banyistes. Brigthon [¿ Vamos al desastre? El Covid-19 sigue su curso, ajeno los líos que está causando. En la salud, la economía, en la política, en el ámbito científico, etc. Los gobiernos han demostrado su falta de previsión y reacción a los hechos que iban p...

Estem en campanya electoral, ara tot si val, sobretot si es parlà de Catalunya. Mà dura és el missatge que té premi a Espanya. Llàstima que a Catalunya aquests que volen castigar a tots els catalans, siguin o no independentistes, tindran el seu reflexa a les urnes. Això els desespera. Podem criticar que els polítics independentistes, ho han fet malament. Però també ho han fet malament el govern, començant per el PP i seguint per el PSOE. [Estamos en campaña electoral, ahora todo vale, sobre todo si se habla de Cataluña. Mano dura es el mensaje que tiene premio en España. Lástima que en Cataluña estos que quieren castigar a todos los catalanes, sean o no independentistas, tendrán su reflejo en las urnas. Esto les desespera. Podemos criticar que los políticos independentistas, lo han hecho mal. Pero también lo han hecho mal el gobierno, empezando por el PP y siguiendo por el PSOE.] Des de fora de Catalunya, sembla que el independentisme és una cosa de rics contr...