Campaña electoral contra Cataluña

Estem en campanya electoral, ara tot si val, sobretot si es parlà de Catalunya. Mà dura és el missatge que té premi a Espanya. Llàstima que a Catalunya aquests que volen castigar a tots els catalans, siguin o no independentistes, tindran el seu reflexa a les urnes. Això els desespera. Podem criticar que els polítics independentistes, ho han fet malament. Però també ho han fet malament el govern, començant per el PP i seguint per el PSOE.

[Estamos en campaña electoral, ahora todo vale, sobre todo si se habla de Cataluña. Mano dura es el mensaje que tiene premio en España. Lástima que en Cataluña estos que quieren castigar a todos los catalanes, sean o no independentistas, tendrán su reflejo en las urnas. Esto les desespera. Podemos criticar que los políticos independentistas, lo han hecho mal. Pero también lo han hecho mal el gobierno, empezando por el PP y siguiendo por el PSOE.]

Des de fora de Catalunya, sembla que el independentisme és una cosa de rics contra pobres. ¡Abans era dretes i esquerrres! Simplificar és un esport molt còmode, no cal pensar gens. Els independentisme, se'ls ha dit de tot, els adjectius són un reflexa de la perplexitat que hi ha fora de Catalunya. Per què no potser possible que el Parlament parli d’autodeterminació? La resposta governamental és què a la Constitució no es pot parlà. Però és veritat això? La Constitució diu el que diu, però la societat catalana – via Parlament-, pot parlà del  què cregui convenient. Potser és perdre el temps. Això ja ho decidirà la ciutadania. 

[Desde fuera de Cataluña, parece que el independentismo es una cosa de ricos contra pobres. ¡Antes era derechas e izquierdas! Simplificar es un deporte muy cómodo, no hay que pensar nada. A los independentistas, se les ha dicho de todo, los adjetivos son un reflejo de la perplejidad que hay fuera de Cataluña. ¿Por qué no puede ser posible que el Parlamento hable de autodeterminación? La respuesta gubernamental es que en la Constitución no se puede hablar. Pero es verdad esto? La Constitución dice lo que dice, pero la sociedad catalana - vía Parlamento-, puede hablar de lo que crea conveniente. Quizás es perder el tiempo. Esto ya lo decidirá la ciudadanía.]

S’ha creat el relat que a Catalunya hi ha un conflicte gravíssim de convivència. El relat segueix amb la imatge que una mena de Euskadi, plena de CDR, s’ha substituint a ETA. Molts ens volen fer creure que ara mateix a Catalunya és molt pitjor que en temps de ETA, quants els morts eren un  dia si i un altre també. ¡Quina manera de maltractar els morts! Rés més els faltar de dir, que amb ETA és vivia millor! S’ha de ser molt miserable, però això no té peatge fora de Catalunya. És precisament, aquesta falta absoluta de comprensió envers Catalunya, que molts catalans han pensat que el millor és anar per lliures. Els problemes de Catalunya no les resoldrà des de Madrid, o Andalusia, de la mateixa manera que ningú a Catalunya és ficaria amb els problemes d'altres què entenen un bon grapat. Rés més cal mirar les estadístiques per veure-ho.

[Se ha creado el relato que en Cataluña hay un conflicto gravísimo de convivencia. El relato sigue con la imagen que una especie de Euskadi, llena de CDR, se ha sustituyendo a ETA. Muchos nos quieren hacer creer que ahora mismo en Cataluña es mucho peor que en tiempos de ETA, cuando los muertos eran un día si y otro también. ¡Qué manera de maltratar a los muertos! Solo les falta decir, que con ETA se vivía mejor! Hay que ser muy miserable, pero eso no tiene peaje fuera de Cataluña. Es precisamente, esta falta absoluta de comprensión para con Cataluña, que muchos catalanes han pensado que lo mejor es ir por libres. Los problemas de Cataluña no los resolverán desde Madrid, o Andalucía, del mismo modo que nadie en Cataluña se metería con los problemas de otros que tienen un buen puñado. Nada más hay que mirar las estadísticas para verlo.]

Falta una setmana, gràcies a Pedro Sànchez, per tornar als col•legis electorals. Una setmana on tothom voldrà resoldrà el problema català, sense escoltar la gent que vol fer un referèndum. A Espanya tot va tan bé, que no hi cap problema per resoldre. Rés més hi un únic problema que planteja Catalunya i és l’unitat de Espanya. La resta no és cap problema per els partits d’àmbit estatal.

[Falta una semana, gracias a Pedro Sánchez, para volver a los colegios electorales. Una semana donde todo el mundo querrá resolver el problema catalán, sin escuchar a la gente que quiere hacer un referéndum. En España todo va tan bien, que no hay ningún problema por resolver. Solamente hay un único problema que plantea Cataluña y es la unidad de España. El resto no es ningún problema para los partidos de ámbito estatal.]