La diversitat de Catalunya

L’article de Joan Burdeus, Breu història dels que votaran i els que no (Ara.cat. 3/5/24)

Un article molt interesant per constatar allò de la diversitat de Catalunya. Llamps literaris molt ben trobats. Descripció del entorn. Dos realitats, barri de Sant Roc de Badalona, on hi ha la major concentració d’abstenció a Catalunya. Sort per els partits independentistes, mentre el vot espanyolista és queda a casa. Un propietari d’un bar de tota la vida diu una afirmació força aclaridora: “el problema no són els serveis, sinó l'actitud: allà els escombriaires passen cada matí, però la gent aconsegueix emmerdar-ho tot abans que es faci de nit”. L’articulista dona una interpretació d’aquesta actitud: “La venjança contra l'espai és la metàfora de moltes altres venjances.” Potser és això, però també potser altres interpretacions.

A Sarrià, a la secció censal 19 es troba l’altra cara de Catalunya. Concretament, a Les Cotxeres de Sarrià, espai dissenyat per Coderch. Ací, és on hi ha més participació en els comicis electorals. Burdeus dona una pista important sobre el lloc on es viu: “quan l'espai importa, la gent que hi viu se sent important”. Saben que votaran, i tampoc és independentista. Però mentre a Sant Roc sembla que la gent no se sent important, i per això “passen de la política” i així els va, a Sarrià si saben a qui votar i per això els polítics no fan polítiques contra ells.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera. Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog