Passa al contingut principal

La diversitat de Catalunya

 


L’article de Joan Burdeus, Breu història dels que votaran i els que no (Ara.cat. 3/5/24)

Un article molt interesant per constatar allò de la diversitat de Catalunya. Llamps literaris molt ben trobats. Descripció del entorn. Dos realitats, barri de Sant Roc de Badalona, on hi ha la major concentració d’abstenció a Catalunya. Sort per els partits independentistes, mentre el vot espanyolista és queda a casa. Un propietari d’un bar de tota la vida diu una afirmació força aclaridora: “el problema no són els serveis, sinó l'actitud: allà els escombriaires passen cada matí, però la gent aconsegueix emmerdar-ho tot abans que es faci de nit”.  L’articulista dona una interpretació d’aquesta actitud: “La venjança contra l'espai és la metàfora de moltes altres venjances.” Potser és això, però també potser altres interpretacions.

A Sarrià, a la secció censal 19 es troba l’altra cara de Catalunya. Concretament, a Les Cotxeres de Sarrià, espai dissenyat per Coderch. Ací, és on hi ha més participació en els comicis electorals. Burdeus dona una pista important sobre el lloc on es viu: “quan l'espai importa, la gent que hi viu se sent important”. Saben que votaran, i tampoc és independentista. Però mentre a Sant Roc sembla que la gent no se sent important, i per això “passen de la política” i així els va, a Sarrià si saben a qui votar i per això els polítics no fan polítiques contra ells.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.