Passa al contingut principal

La diversitat de Catalunya

 


L’article de Joan Burdeus, Breu història dels que votaran i els que no (Ara.cat. 3/5/24)

Un article molt interesant per constatar allò de la diversitat de Catalunya. Llamps literaris molt ben trobats. Descripció del entorn. Dos realitats, barri de Sant Roc de Badalona, on hi ha la major concentració d’abstenció a Catalunya. Sort per els partits independentistes, mentre el vot espanyolista és queda a casa. Un propietari d’un bar de tota la vida diu una afirmació força aclaridora: “el problema no són els serveis, sinó l'actitud: allà els escombriaires passen cada matí, però la gent aconsegueix emmerdar-ho tot abans que es faci de nit”.  L’articulista dona una interpretació d’aquesta actitud: “La venjança contra l'espai és la metàfora de moltes altres venjances.” Potser és això, però també potser altres interpretacions.

A Sarrià, a la secció censal 19 es troba l’altra cara de Catalunya. Concretament, a Les Cotxeres de Sarrià, espai dissenyat per Coderch. Ací, és on hi ha més participació en els comicis electorals. Burdeus dona una pista important sobre el lloc on es viu: “quan l'espai importa, la gent que hi viu se sent important”. Saben que votaran, i tampoc és independentista. Però mentre a Sant Roc sembla que la gent no se sent important, i per això “passen de la política” i així els va, a Sarrià si saben a qui votar i per això els polítics no fan polítiques contra ells.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.