Salta al contingut principal

La diversitat de Catalunya

 


L’article de Joan Burdeus, Breu història dels que votaran i els que no (Ara.cat. 3/5/24)

Un article molt interesant per constatar allò de la diversitat de Catalunya. Llamps literaris molt ben trobats. Descripció del entorn. Dos realitats, barri de Sant Roc de Badalona, on hi ha la major concentració d’abstenció a Catalunya. Sort per els partits independentistes, mentre el vot espanyolista és queda a casa. Un propietari d’un bar de tota la vida diu una afirmació força aclaridora: “el problema no són els serveis, sinó l'actitud: allà els escombriaires passen cada matí, però la gent aconsegueix emmerdar-ho tot abans que es faci de nit”.  L’articulista dona una interpretació d’aquesta actitud: “La venjança contra l'espai és la metàfora de moltes altres venjances.” Potser és això, però també potser altres interpretacions.

A Sarrià, a la secció censal 19 es troba l’altra cara de Catalunya. Concretament, a Les Cotxeres de Sarrià, espai dissenyat per Coderch. Ací, és on hi ha més participació en els comicis electorals. Burdeus dona una pista important sobre el lloc on es viu: “quan l'espai importa, la gent que hi viu se sent important”. Saben que votaran, i tampoc és independentista. Però mentre a Sant Roc sembla que la gent no se sent important, i per això “passen de la política” i així els va, a Sarrià si saben a qui votar i per això els polítics no fan polítiques contra ells.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El franquisme declarat Bé d'Interès Cultural

  Portar una estelada és un crim de lesa majestat, però si portes tota la quincalleria franquista seràs vist com un patriota com cal, i per tant, t'he estalviares què t'ha atonyini la policia patriòtica. El PP & Vox son hereus directes del franquisme del qual el PP va fer que s'ha amagava, Vox, no ho ha fet mai. Els franquisme va dictar les consciències durant quaranta anys, Felipe González va tenir molta cura per no molestar-los massa. Pel que sembla, el passat sempre torna.

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.