El Sr. Illa, no deu entendre res del què passa al costat seu. Parla de passar pàgina del 1-O (2017), però l'AN i el seu estàndard el jutge Manuel García-Castellón, segueix la seva particular creuada contra tot el món independentista. I com tothom sap ara, tots els independentistes son del Tsunami Democràtic. Per aquest ultra de García-Castellón, el Tsunami és una organització terrorista. Si tots ells fossin del sindicat de taxistes, per posar un exemple, i haguessin manifestat en marxa lenta a l'aeroport, llavors, res de cap causa política, però el esbiaix polític i la seva obsessió de trobar terroristes sota les pedres, fa que molts investigats per la GC, prefereixin veure les coses des del exili. Perquè aquí hi ha un problema gravíssim, tots son presumptes terroristes, malgrat que no hi ha res de res, perquè manifestar-se no potser terrorisme, excepte per aquest jutja i la resta de salva pàtries.
Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada