Estampes nacionals (III)

La fotografia es un compendi de desastres estètics. Per què on l'han tret? A la seu de Vox? Parets nues, una pila de llibres, segur que son les lectures preferides d'en Santi, dos persones que semblen mestre i deixeble, mirant-se la primera pàgina d'un llibre.

El mitjons de Tamames semblen l'arc de Sant Martí, l'ampolla d'aigua en un primer pla, potser és per empassar-se tot els disbarat que suposa que la formació de Vox, presenti a Ramon Tamames (89 anys) com a candidat a la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez. Sembla que el ego de Tamames es tan gran què no té cap inconvenient per encapçalar una moció de censura abocada al fracs. La formació d'Abascal, deu pensar, amb raó, que el personatge, està amortitzat anava a dir des de la Transició, així que cap problema. Tamames va encunyar el terme "Nació Catalana" per intentar que Catalunya no volgui marxar d'Espanya, ara tal com diu Àlex Gutiérrez, El Mundo, li recorda a Vox que el seu lloc és ser l'ajudant del PP. Sembla que hi ha gent que amb els anys encara pot tenir una segona oportunitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog