Política i societat

  A quina hora serà la mobilització a Barcelona? En tots tres indrets de la manifestació, és a dir, Girona, Barcelona i Tortosa, l’hora de la convocatòria és a les 17.14, com és habitual. "Un lloc de memòria indiscutible va ser el de la Ciutadella. El seu anhelat enderrocament va donar peu a un discurs, l'octubre del 1868, del president de la Junta Revolucionària a favor de les lleis perdudes i " contra la sangrienta memoria de Felipe V ". Era el " padrón de ignominia que levantara un día Felipe V para esclavizar a los barceloneses y para poner un freno a sus sentimientos demasiado libres ", segons La Corona de Aragón, el 1854. Jacint Verdaguer s'hi referí a la poesia "Barcelona venjada*". Magí Sunyer en el seu llibre Mites per a una nació. De Guifré  el Pelós a l'Onze de Setembre, rastreja la literatura que parla d'aquesta commemoració. "De fet, ens diu Sunyer, fins als noranta [s.XIX] és el tema central é...

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

  "Van aprovar els quatre punts que ja són a la història: 1.- La consecució de l’amnistia general dels presos i exiliats polítics. 2.- L’exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d’expressió, d’associació -inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l’accés efectiu del poble al poder econòmic i polític. 3.- El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta del dret d’autodeterminació. 4.- La coordinació de l’acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica." (Antoni Batista, 50 anys de la gran conspiració , Ara.cat.7/11/21) En l'article que firma Joan B.Culla,  Plany per una un unitat absurda (Ara.cat. 8/11/21), és feia ressò de la crònica d'un diari barceloní, que no diu el nom, segons el qual  , perquè “tres formacions –Ciutadans, PP i Vox, amb 20 dels 135 escons de la Cambra– no van ser presents” en la cerimònia". ...

 “No solament ens fan patir el vius, sinó també els morts. Le mort saisit le vif -Els morts s’apoderen dels vius-*.”(pàg.31)  Allà on diu morts, és pot substituir amb profit, un fet passat, una idea, un nom, una societat. Llavors, si pensem amb l’1-O i amb tot el que no va passar-   i aquest "no va passar" és converteix ell mateix en una nova fita en el imaginari col·lectiu- deuríem ser capaços de mirar el futur, què és l’únic espai de possibilitats, perquè el passat ja no pot tornar, excepte si com diu Marx no volem: “ Hegel diu en alguna part que tots els grans fets i personatges de la història universal si produeixen, com si diguéssim, dues vegades. Però s'oblida de afegir: una vegada com a tragèdia i l’altre com a farsa* ”. Sembla que escoltant alguns del protagonistes d’aquells fets, volguéssim convertir –ho en farsa.  Si com deia Santayana : ««Aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-ho», ací el que ...