Passa al contingut principal

Aniversari de la constitució de l'Assemblea de Catalunya

 


"Van aprovar els quatre punts que ja són a la història: 1.- La consecució de l’amnistia general dels presos i exiliats polítics. 2.- L’exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d’expressió, d’associació -inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l’accés efectiu del poble al poder econòmic i polític. 3.- El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta del dret d’autodeterminació. 4.- La coordinació de l’acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica." (Antoni Batista, 50 anys de la gran conspiració, Ara.cat.7/11/21)

En l'article que firma Joan B.Culla, Plany per una un unitat absurda (Ara.cat. 8/11/21), és feia ressò de la crònica d'un diari barceloní, que no diu el nom, segons el qual , perquè “tres formacions –Ciutadans, PP i Vox, amb 20 dels 135 escons de la Cambra– no van ser presents” en la cerimònia".  Res més des de la ignorància o mala fe, o totes dues, sempre es possible aquestes combinacions, lamentava que l'absència tenia a veure amb el Procés. Però, li van preguntar a aquestes formacions si volien assistir al acte? Perquè naturalment, aquestes formacions, tan democràtiques elles, mai han condemnat el franquisme, primer, perquè el PP és l'hereu del franquisme, amb ministres inclosos. De Ciutadans, poca cosa s'ha de dir, perquè no té ideologia, excepte una catalanofobia permanent. De Vox, son els nets del franquisme més rancis.

D'aquella Assembla, amb els quatre punts que varen aprovar, és va anant construint, amb moltes dificultats, el franquisme encara era viu, els models que posteriorment, van donar com a resultat, les grans manifestacions antifranquistes el febrer de 1976 per l'amnistia i l'11 de setembre del mateix any a Sant Boi celebrant la primera Diada en llibertat. Amb dues hi vaig ser. De la primera, la policia -grisos-, va repartir garrotades a tot aquell/a que tenia la mala sort d'ensopegar amb ells. En la segona manifestació, la GC vigilava el perímetre. Va ser emocionant estar-hi. La resta es diu Transició, i desprès, Democràcia.  L'1-O del 2017, va posar fi a aquella Transició i vàrem poder veure fins a on arriba la democràcia.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...