Passa al contingut principal

Aniversari de la constitució de l'Assemblea de Catalunya

 


"Van aprovar els quatre punts que ja són a la història: 1.- La consecució de l’amnistia general dels presos i exiliats polítics. 2.- L’exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d’expressió, d’associació -inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l’accés efectiu del poble al poder econòmic i polític. 3.- El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta del dret d’autodeterminació. 4.- La coordinació de l’acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica." (Antoni Batista, 50 anys de la gran conspiració, Ara.cat.7/11/21)

En l'article que firma Joan B.Culla, Plany per una un unitat absurda (Ara.cat. 8/11/21), és feia ressò de la crònica d'un diari barceloní, que no diu el nom, segons el qual , perquè “tres formacions –Ciutadans, PP i Vox, amb 20 dels 135 escons de la Cambra– no van ser presents” en la cerimònia".  Res més des de la ignorància o mala fe, o totes dues, sempre es possible aquestes combinacions, lamentava que l'absència tenia a veure amb el Procés. Però, li van preguntar a aquestes formacions si volien assistir al acte? Perquè naturalment, aquestes formacions, tan democràtiques elles, mai han condemnat el franquisme, primer, perquè el PP és l'hereu del franquisme, amb ministres inclosos. De Ciutadans, poca cosa s'ha de dir, perquè no té ideologia, excepte una catalanofobia permanent. De Vox, son els nets del franquisme més rancis.

D'aquella Assembla, amb els quatre punts que varen aprovar, és va anant construint, amb moltes dificultats, el franquisme encara era viu, els models que posteriorment, van donar com a resultat, les grans manifestacions antifranquistes el febrer de 1976 per l'amnistia i l'11 de setembre del mateix any a Sant Boi celebrant la primera Diada en llibertat. Amb dues hi vaig ser. De la primera, la policia -grisos-, va repartir garrotades a tot aquell/a que tenia la mala sort d'ensopegar amb ells. En la segona manifestació, la GC vigilava el perímetre. Va ser emocionant estar-hi. La resta es diu Transició, i desprès, Democràcia.  L'1-O del 2017, va posar fi a aquella Transició i vàrem poder veure fins a on arriba la democràcia.





Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]
Publica un comentari a l'entrada
Més informació