Política i societat

  Chen Yansheng va visitar Barcelona per últim cop el setembre del 2022.   RCD ESPANYOL Avui el futbol és o vol ser un negoci. Afició i directives no calen anar plegats. Chen Yansheng s'ha venut una part de les accions a una altre empresa. I les empreses volen rentabilitat. No sé si l'Espanyol pot ser un pou de rentabilitat. La imatge de Chen en el seu vestuari estil Mao, donava un efecte molt exòtic, perquè en el meu record l'Espanyol era l'equip de referència de una tieta meva i el meu cosí, que anaven al Camp antic del Espanyol, el camp de Sarrià. Vaig anar amb el meu cosí a veure un partir de futbol a aquell camp. No recordo amb qui va jugar. Però recordo la sensació del equip, l'emoció que transmetia la gent. Eren temps de Daniel Solsona, de Cayetano Ré i companyia. Era una altre època. Calia tenir molta fe per no ser del Barça.  Malauradament, ells ja no poden veure res de això, els canvis en el món del futbol. Quan parlem del aficionats, i els seus sentiments...

  Hi ha empreses que no calen. I aquesta és una d'elles. Que els sindicats donin suport a aquesta empresa -no és l'única-, demostra fins a quin punt estan desesperats per sortir a qualsevol fotografia. Pel que sembla Illa s'apunta a tot, bo i dolent. Exactament, que fa Glovo? Porta el que la gent, cada vegada més mandrosa, demana per no sortir de casa. Una feina gens glamurosa, els veig a tots ells, amb unes bicicletes  molt d'elles atrotinades, tots ells esperant que els truquin per posar-se en marxa.  Les xifres que dona l'Ara*, impressionen, perquè això vol dir que reialment, la gent s'ha tornat molt senyoret. Tots els "treballadors" que he vist, son de fora, almenys tots els que veig, també he vist alguna noia, però és l'excepció. Tots tenen un aspecte abatut i trist. No deu ser fàcil estar lluny de casa. Ara, diuen, tots els treballadors a partir del juliol tindran un contracte laboral! Això volia dir que tot era amb contracte per obre o quals...