Aquesta fotografia s'ha fet icònica per els madridistes. És per ells, l'expressió d'una conxorxa nacional contra l'equip supercampió. Fa dies que va passar, però la remor del escàndol no s'ha apaga. Hores de tertúlies omples els espais esportiu i no esportius. Hem pogut assabentar-nos de les particularitats del anglès a l'hora de fer insults. L'entrenador del Madrid, Ancelotti ha expressat les diferències entre "Fuck you" i “fuck off”. L'ultima expressió vol dir " a la merda", però segon Bellingham -un excel·lent jugador-, ho interpretava com "joder". En fi, el futbol ja té això, passió i sobretot, polèmiques que duren fins la setmana següent que cal tornar a jugar. No deixa de ser curiós com els àrbitres siguin tant primmirats per unes coses i per altres, les entrades a jugadors que son de jutjat de guàrdia i moltes vegades no xiulen ni falta. Com les culpes estan repartides per a tothom, cal dir que els jugadors fan massa teatre i potser el VAR podria castigar les sobreactuacions. Equivocar-se és humà, tothom ho fa i malgrat el que es poguí pensar, el futbol és sobretot un joc, no cal perpetuar una jugada com si fos un magnicidi.
1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada