Política i societat

Aquesta fotografia s'ha fet icònica per els madridistes. És per ells, l'expressió d'una conxorxa nacional contra l'equip supercampió. Fa dies que va passar, però la remor del escàndol no s'ha apaga. Hores de tertúlies omples els espais esportiu i no esportius. Hem pogut assabentar-nos de les particularitats del anglès a l'hora de fer insults. L'entrenador del Madrid, Ancelotti ha expressat les diferències entre "F uck you" i   “fuck off”. L'ultima expressió vol dir " a la merda", però segon Bellingham -un excel·lent jugador-, ho interpretava com "joder". En fi, el futbol ja té això, passió i sobretot, polèmiques que duren fins la setmana següent que cal tornar a jugar. No deixa de ser curiós com els àrbitres siguin tant primmirats per unes coses i per altres, les entrades a jugadors que son de jutjat de guàrdia i moltes vegades no xiulen ni falta. Com les culpes estan repartides per a tothom, cal dir que els jugadors fan mas...

  Acostumat a les notícies d'ordre polític, aquesta te a veure amb la quotidianitat de les nostres vides. A Madrid els agrada més jugar al atzar que a Barcelona?  Mentre a Madrid, que com tothom sap es la capital d'Espanya, també és el nucli dur d'un liberalisme de saló. O sinó que li preguntin al germà de la Presidenta de la CCAA de Madrid, la Sra. Díaz Ayuso. Jugar o no jugar? Aquesta no es la qüestió. El problema és que els joc, especialment,  les  màquines escurabutxaques, que semblen inofensives, però que la seva addició pot arribar a ser catastròfica per les famílies que les pateixen. Casinos, bingos, sales de joc, màquines escurabutxaques, a més de la loteria i el cups de la ONCE, ja no parlo de les apostes il·legals, fan que qualsevol pugui perdre bous i esquelles cada setmana.   Qui dona llicències per obrir nous locals? Ací, és on rau la diferència entre Barcelona i Madrid. Allà, amb el neoliberalisme del BOE, s'obren sense cap trava. A Barce...