Passa al contingut principal

A Madrid sempre et toca la loteria

 





Acostumat a les notícies d'ordre polític, aquesta te a veure amb la quotidianitat de les nostres vides. A Madrid els agrada més jugar al atzar que a Barcelona?  Mentre a Madrid, que com tothom sap es la capital d'Espanya, també és el nucli dur d'un liberalisme de saló. O sinó que li preguntin al germà de la Presidenta de la CCAA de Madrid, la Sra. Díaz Ayuso.

Jugar o no jugar? Aquesta no es la qüestió. El problema és que els joc, especialment,  les màquines escurabutxaques, que semblen inofensives, però que la seva addició pot arribar a ser catastròfica per les famílies que les pateixen. Casinos, bingos, sales de joc, màquines escurabutxaques, a més de la loteria i el cups de la ONCE, ja no parlo de les apostes il·legals, fan que qualsevol pugui perdre bous i esquelles cada setmana.


 


Qui dona llicències per obrir nous locals? Ací, és on rau la diferència entre Barcelona i Madrid. Allà, amb el neoliberalisme del BOE, s'obren sense cap trava. A Barcelona, molts Ajuntaments, han establert límits a obrir nous espai per el joc. Ací tenim la polèmica de la obertura del Hard Rock. 

Qui surt més perjudicat per aquesta proliferació d'espai per el joc? La resposta es la gent en pocs recursos. Necessito diners, llavors vaig a fer apostes, com perdo, necessito seguint jugant per recuperar-me, i arriba un punt que no et queda res, i llavors els drames familiars augmenten. Pot ser si tothom fos multimilionari, no et sabria res perdre diners, però qui surt malparat, son com sempre la gent que li costa a arribar a final de més, i el joc no ajuda gens a fer-ho. Però com diria a la Presidenta de la CCAA de Madrid, "juegue con responsabilidad".





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...