Passa al contingut principal

A Madrid sempre et toca la loteria

 





Acostumat a les notícies d'ordre polític, aquesta te a veure amb la quotidianitat de les nostres vides. A Madrid els agrada més jugar al atzar que a Barcelona?  Mentre a Madrid, que com tothom sap es la capital d'Espanya, també és el nucli dur d'un liberalisme de saló. O sinó que li preguntin al germà de la Presidenta de la CCAA de Madrid, la Sra. Díaz Ayuso.

Jugar o no jugar? Aquesta no es la qüestió. El problema és que els joc, especialment,  les màquines escurabutxaques, que semblen inofensives, però que la seva addició pot arribar a ser catastròfica per les famílies que les pateixen. Casinos, bingos, sales de joc, màquines escurabutxaques, a més de la loteria i el cups de la ONCE, ja no parlo de les apostes il·legals, fan que qualsevol pugui perdre bous i esquelles cada setmana.


 


Qui dona llicències per obrir nous locals? Ací, és on rau la diferència entre Barcelona i Madrid. Allà, amb el neoliberalisme del BOE, s'obren sense cap trava. A Barcelona, molts Ajuntaments, han establert límits a obrir nous espai per el joc. Ací tenim la polèmica de la obertura del Hard Rock. 

Qui surt més perjudicat per aquesta proliferació d'espai per el joc? La resposta es la gent en pocs recursos. Necessito diners, llavors vaig a fer apostes, com perdo, necessito seguint jugant per recuperar-me, i arriba un punt que no et queda res, i llavors els drames familiars augmenten. Pot ser si tothom fos multimilionari, no et sabria res perdre diners, però qui surt malparat, son com sempre la gent que li costa a arribar a final de més, i el joc no ajuda gens a fer-ho. Però com diria a la Presidenta de la CCAA de Madrid, "juegue con responsabilidad".





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.