Passa al contingut principal

A Madrid sempre et toca la loteria

 





Acostumat a les notícies d'ordre polític, aquesta te a veure amb la quotidianitat de les nostres vides. A Madrid els agrada més jugar al atzar que a Barcelona?  Mentre a Madrid, que com tothom sap es la capital d'Espanya, també és el nucli dur d'un liberalisme de saló. O sinó que li preguntin al germà de la Presidenta de la CCAA de Madrid, la Sra. Díaz Ayuso.

Jugar o no jugar? Aquesta no es la qüestió. El problema és que els joc, especialment,  les màquines escurabutxaques, que semblen inofensives, però que la seva addició pot arribar a ser catastròfica per les famílies que les pateixen. Casinos, bingos, sales de joc, màquines escurabutxaques, a més de la loteria i el cups de la ONCE, ja no parlo de les apostes il·legals, fan que qualsevol pugui perdre bous i esquelles cada setmana.


 


Qui dona llicències per obrir nous locals? Ací, és on rau la diferència entre Barcelona i Madrid. Allà, amb el neoliberalisme del BOE, s'obren sense cap trava. A Barcelona, molts Ajuntaments, han establert límits a obrir nous espai per el joc. Ací tenim la polèmica de la obertura del Hard Rock. 

Qui surt més perjudicat per aquesta proliferació d'espai per el joc? La resposta es la gent en pocs recursos. Necessito diners, llavors vaig a fer apostes, com perdo, necessito seguint jugant per recuperar-me, i arriba un punt que no et queda res, i llavors els drames familiars augmenten. Pot ser si tothom fos multimilionari, no et sabria res perdre diners, però qui surt malparat, son com sempre la gent que li costa a arribar a final de més, i el joc no ajuda gens a fer-ho. Però com diria a la Presidenta de la CCAA de Madrid, "juegue con responsabilidad".





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.