Salta al contingut principal

La màfia alacantina: tot queda amb família

 




L'article firmat per Daniel Martín Fernández, diu el següent: 

"Els nous detalls aportats per la policia se sumen als fets que van destapar la polèmica: que la regidora d'Urbanisme, Rocío Gómez, va ser beneficiària d'un pis; que altres tres pisos van anar a parar als dos fills i al nebot de la directora general d'Organització Interna, Contractació Pública i Gestió de Fons, María Pérez-Hickman; que dos més van ser per a l'arquitecte municipal Francisco Nieto i l'esposa del cap de gabinet de la conselleria de Turisme, Miguel Ángel Sánchez, i que un altre va recaure en la dona del tècnic de la conselleria d'Habitatge que va validar els expedients. A la llista caldria sumar-hi el fill de la regidora de Medi Ambient i Sanitat de la localitat propera de Sant Vicent del Raspeig, la popular Mercedes Torregrosa, i Sira Pérez, actual tresorera de l'Ajuntament del veí municipi de Sant Joan d’Alacant, segons dues informacions aportades per Eldiario.es i el diari Información." (Ara.cat, 9/3/26)

Per descomptat l'Alcalde Luis Barcala, no vol dimitir. El PP va donant lliçons de tota mena, però quan no hi ha controls ni la moral és massa estricta, llavors passen coses com aquestes. Un portaveu anònim del PP ha dit que "es lo que hay". 



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació