Salta al contingut principal

Pisarello vol una Barcelona més casolana i menys cosmopolita

 


La fotografia mostra a Pisarello al costat de gent molt jove. Se'l veu una mica incòmode, però cal dir que el seu partit, te una capacitat per adaptar-se formidable. En cas de necessitar vots trucaria a qualsevol porta, ho van fer a Valls, què va possibilitar l'ascens de Colau al Ajuntament.

Ara, Pisarello te la difícil tasca, deixar el seu escó a Madrid i anar a lluitar a Barcelona on Collboni mana sense esforçar-se massa. I quina és l'estratègia de Pisarello i els seus? Apropar-se els barris. Volen apujar el to en qüestions com la precarietat, la lluita contra l'habitatge i la seva especulació a més del transport públic i el IPC. I per descomptat, engegaran la cantarella de la unió de les esquerres. Això vol dir que ho volen tot. Sort! 

Barcelona i el PSC s'han soldat a la política de batre records. Augmentar l'aeroport, sembla que necessiten 100 milions de passatgers al Prat. AENA, els vol donar un cop de mà. I desprès el lobby dels hotels i franquícies de menjar ràpid. Vol una Barcelona GUAI, on l'anglès sigui la lingua franca amb ajuda del castellà. Amb aquest model, és normal que vulguin foragitar a tots els sensesostre que malviuen en espai deixats de la mà de Collboni. Així que Pisarello té molta feina per davant. Li desitgem molta sort, ho necessitarà.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.